Capgròs
La tendència a descriure l'escola catalana actual com una escola plurilingüe no deixa de ser una aberració de magnitud incalculable. No hi ha cap país del món civilitzat que qualifiqui el seus centres educatius, o si es vol el seu sistema escolar, atenent al nombre de llengües que hom hi pugui aprendre, com passa casa mateix. Aquest corrent promogut des de la ignorància pedagògica i didàctica més gran, des de la més inconfessable deixadesa professional, no fa res més que augmentar encara la confusió conceptual que, des de fa uns sis anys, es prodiga en medis de l'ensenyament.
Quan és a punt de començar el nou curs 2009-10, pot ser bo reflexionar sobre un element tan important per ser bàsic com és el de la llengua d'ensenyament a les escoles i instituts dels nostre país.
He començat a escriure aquestes ratlles després de llegir la notícia que l'aprenentatge de llengües estrangeres s'avançarà a l'educació infantil a partit del setembre vinent.
No ens qüestionarem pas, de manera general, que no sigui bo que els infants introdueixin una llengua estrangera a l'educació infantil. És clar que el nostre vot afirmatiu per a aquesta comesa es veu condicionat per les circumstàncies, pels mitjans i sobretot pels nivells assolits en la llengua base d'aprenentatge, primera llengua d'escola el català i del castellà, l' altra llengua oficial, en els cursos superiors.
Una vegada més Educació equivocarà les seves bones intencions començant la casa per la teulada.
Com es pot distorsionar, ara per ara, el programa d'immersió, a parvulari amb nous aprenentatges lingüístics, quan a segon de Primària ( 7 anys ) molts i molts nens hi arriben sense parlar habitualment el català i els que no fan immersió no parlant bé el català ni el castellà ?
Algunes grans ments pensants del Departament d'Educació no s'han adonat encara de la fragilitat que impregna tota l'educació infantil ( de 3 a 5 anys ) que es veu escomesa per una sèrie de circumstàncies adverses a una bona educació general i a l'adquisició sòlida de la llengua que ha de ser el fonament de l'edifici lingüístic que tot alumne haurà de bastir al llarg de l'escolarització. Entre aquestes situacions no bones en podem remarcar dues. La presència de professors diversos davant un grup classe de nens tan petits, quan el que els cal són referents humans continuats i la poca exigència en la qüestió de l'ús de la llengua i la manca de supervisió d'aquesta circumstància en molts i molts casos. I fer veure com si res no passés
En una situació sovint desballestada, amb uns resultats objectius que fan plorar i no per manca de recursos i de diners, si més no fins avui dia, sinó per carència d'alè educador, de saber on es vol anar i com s'hi ha d'anar. De voler construir amb consistència, al cap i a la fi. Sembla que hi hagi èpoques de constructors i èpoques de destructors, en l'educació catalana.
En conseqüència, creiem que cal assegurar el monolingüisme axial, exercit amb rigor : Hi ha una llengua d'estudi i d'educació, el català, eix on ha de reposar tot altre aprenentatge lingüístic, hi ha una segona llengua d'escola, el castellà i hi ha les llengües estrangeres. Sense un aprenentatge inicial i perllongat de català ben assegurat i una ordenació lingüística rigorosa, les hores de llengües estrangeres, tot i multiplicades pel factor exponencial que es vulgui, mai no donaran el rendiment esperat.
Sortosament a moltes escoles públiques i concertades es manté el seny, una línia educativa exemplar i una pràctica lingüística a favor dels educands, procurant-los una educació d'escola catalana en llengua i continguts amb l'aprenentatge eficaç de llengües estrangeres. Esperem i desitgem que puguin continuar pel mateix camí... i que se n'incrementi el nombre.
Només cal desitjar un bon i profitós curs escolar als alumnes, pares , mestres i professors, malgrat hagin d'empassar-se unes Instruccions del Departament per al curs que comença amb més de 300 pàgines i, atenció !, 127 novetats a aplicar
Comentaris