Post-Baronisme?

El títol d’aquest article pot estranyar a propis i estranys, però té un sentit polític amb una visió d’alçada de mires i no pas un sentit personalista cap el candidat del PSC-PSOE; o en altres paraules: és una possibilitat que pot donar-se després del dia 22 de maig. M’explico.

Aquestes properes Eleccions Municipals són les primeres en què el PSC pot treure un número de regidors inferior a 10. Això no hauria de ser estrany en una democràcia on l’alternança política està establerta, però a Mataró agafa un caire rellevant. històricament, excepte en el primer mandat de l’Ajuntament democràtic a la ciutat, on va governar una coalició de vàries forces, sempre ha governat el PSC-PSOE. Ho ha fet sol i amb el suport dels comunistes (ICV) i ERC. Des de l’any 2003, primera vegada en què els republicans va tenir representació, el panorama mataroní va canviar. Ja no era com abans, quan els socialistes intercalaven un mandat amb majoria absoluta amb un mandat de coalició amb ICV. Des d’aquell moment van haver de pactar amb una tercera força per mantenir-se en el govern de la ciutat. Per tant, vist que el PSC va de cap a caiguda, fet que s’exemplifica amb la marxa de regidors il·lustres com Bassas i Romero, ens podem trobar amb una situació immillorable el dia 22 de maig. És evident que els socialistes no pensaran el mateix que jo, però em consta que sí ho pensa una gran part de la ciutadania local. En l’actualitat es respira un ambient de canvi a nivell estatal i a nivell municipal, i això espero que es traslladi en resultats del dia 22 de maig.

El PSC-PSOE de Baron, (recordem és el representant del govern de Rodríguez-Zapatero a Mataró i portaveu de les seves polítiques laborals, de restriccions i retallades socials), ha nomenat a Consol Prados número 2 del PSC a Mataró. Crec, i és una opinió personal, que ja es planteja el post-Baronisme a Mataró. Recordem que el primer mandat de Baron va ser un mandat a dit, és a dir: ell no era el candidat a l’Alcaldia i el va designar el seu predecessor en el càrrec. D’aquests últims 4 anys, els anys de retallades socials més grans en la història del país (curiosament fetes per un govern progressista i d’esquerres) no hi ha res a més a dir. Al meu entendre la gestió de Govern mataroní ha estat ineficaç, inútil. Gràcies al fet d’haver donat suport al PSOE a Madrid, a través de Manel Mas (diputat del PSC de Mataró al Congrés), és responsable directe de la situació econòmica que viu la ciutat. Qui digui el contrari vol enganyar als ciutadans. Baron, el PSC-PSOE y Zapatero són els responsables dels problemes de Mataró. No valen excuses, porten 32 anys governant i això és un fet. Si en 32 anys no han disposat de prou temps per fer millor les coses, que s’ho facin mirar.

Els socialistes de Mataró, aquests que defensen a Rodríguez Zapatero i les seves polítiques, no tenen projecte i es venen com els mags que tenen la solució als problemes de la nostra ciutat. Com pot ser que qui porta 32 anys governant la ciutat, provocant la taxa d’atur més alta de les ciutats de més de 50.000 habitants de Catalunya, diguin que són els que tenen la solució als problemes? Com pot ser que aquests que porten 32 anys al govern ens diguin que tenen un projecte de ciutat que canviarà la ciutat? Porten 32 anys governant i no han aplicat aquest canvi a la ciutat. Així que: o son mals o es pensen que els mataronins som cecs i ens empassem les seves cortines de fum.

Mataró necessita un canvi, i l’únic partit que assegura aquest canvi és el Partit Popular. Ja hem dit que s’ha de reduir l’Administració, amb menys regidors assignats a dedicació exclusiva, amb una reducció de la fiscalitat local i, sobretot, amb la supressió d’aquesta política de fets consumats que tant ha caracteritzat el govern local. Crec que és possible dinamitzar la ciutat i donar-li aquest impuls que necessita.

Des del PP sempre s’ha proposat treballar amb un consens ampli i amb ús de raó. No podem estar supeditats a interessos partidistes, com ho ha estat el PSC en aquests últims 8 anys, i sobretot necessitem una gestió caracteritzada per la diligència d’un bon pare de família.