Portàtils a l’escola

És sabut que el món editorial passa per uns moments molt complicats en els que el pas del format en paper al format digital està posant a prova la capacitat d'adaptació de les empreses –amb les seves especialitats tècniques i laborals– i la seva capacitat d'implantació en el mercat.

Per altra banda, la tensió continuada del sector informàtic per posar a disposició de tota la població màquines cada cop més potents, alhora que més lleugeres, i d'arribar a quotes de mercat cada cop més universals condueix les empreses d'aquest sector (tant les de maquinari com les de programari) a una competència ferotge per un mercat (bis) en el que no és fàcil fer-se un lloc.

Fa molts anys (més de 25) que, a Catalunya, hi ha en marxa un Programa institucional d'informàtica educativa i això ha anat dotant de màquines, programes i formació les nostres escoles i el nostre professorat. Però encara en fa més que mestres, col·lectius de docents o centres sencers fan ús d'una eina que –des del primer moment– s'ha vist molt potent per a l'elaboració de nous materials de treball, per a fer realitat activitats innovadores de col·laboració on la distància física no és cap distància i que fa poc semblaven impossibles, o per salvar algunes dificultats d'accés als materials d'aprenentatge per part de persones amb handicaps físics o psíquics. Tot plegat, una potent eina d'innovació metodològica, d'intercanvi i de construcció d'alternatives educatives renovadores. Els programes institucionals han anat acompanyant el creixement de les bones experiències en els centres i (amb els naturals debats sobre les diferents tendències de cada moment) s'ha anat fent camí en paral·lel i s'ha anat bastint una potent alternativa i un potent complement als preponderants i majoritaris llibres de text.

Està bé que es doti millor i de manera més generalitzada i equitativa (amb més màquines i més programes) la totalitat dels alumnes i els centres, donant continuïtat i impuls al treball que s'ha fet fins ara, realment gens despreciable. Però, compte! Que no siguin les necessitats del sector editorial i de les empreses informàtiques les que marquin les directrius del que s'ha de fer. Ni ha de ser condició per aquest esforç d'universalització que les màquines portin instal·lats els continguts de cap llibre de text, ni que el sistema operatiu obligui a pagar unes llicències que –avui per avui– tenen moltes alternatives econòmiques i de qualitat. Només tindrà sentit una mesura d'aquesta envergadura si es posa al servei de les decisions professionals que es prenen en cada centre respecte de la metodologia més adient, dels millors materials de treball i d'aprenentatge, de les activitats més escaients dels seus alumnes.

Potser els llibres de text continuaran sent necessaris durant molts anys com a material complementari, i ens hem anat acostumant a completar-los amb altres materials i fonts de consulta; però mai poden ser el centre sobre el que gira l'activitat escolar, responsabilitat inel·ludible dels mestres, dels equips d'educadors, que han de conduir-la. I això no hi ha cap pilot automàtic (digui's llibre de text, digui's portàtil) que pugui substituir-ho.