Capgròs
En moments de dificultats pressupostàries es fa imprescindible que la política cultural, com la de qualsevol altre àmbit, respongui a una planificació: a uns objectius i un full de ruta per assolir-los. Més que mai es fa necessari un relat que permeti una priorització justificada.
A Mataró, la sensació és que la política cultural s'improvisa i que els objectius no estan clars: les mesures preses per l’actual govern, com la desaparició del Festival Shakespeare, el tancament de Can Xalant o l’aposta pels Tres Tombs, s’han justificat atenent a l’oportunitat o no d'aquests esdeveniments i no s’emmarquen en una estratègia definida. Calia revisar i redefinir, però atenent a uns criteris culturals i no només econòmics.
L’afer Can Fàbregas s’ha tancat amb un acord que contempla, entre altres, la reconstrucció de la nau i el seu ús com a "Casa de la Festa". Quina anàlisi s'ha realitzat que porti a la conclusió que la prioritat inversora en cultura és la "Casa de la Festa"?
En governs anteriors també es troben desencerts des d'un punt de vista de la planificació. L’aposta pel Museu Bassat, per exemple, no respon a una política o estratègia museística i patrimonial de ciutat, sinó a una "oportunitat" (enverinada, com s'ha vist pel seu alt cost i baix impacte a la ciutat).
Certament, la gestió pública avui és difícil, però davant aquesta dificultat cal que es deixi de parar atenció només al dia a dia i es miri el llarg termini: que s’estableixin estratègies i un relat que emmarquin les decisions a prendre.
Algunes de les estratègies, donat el context actual, haurien d’orientar-se cap a millorar l'accés a la cultura (actualment en retrocés). Cal reforçar els ponts entre cultura i educació i apostar per la proximitat, tot dotant de major accent cultural als Centres Cívics. Una altra aposta hauria de dirigir-se cap a la creació, definint mesures de suport al circ, amb gran potencial a la ciutat, de les arts visuals; recollint la trajectòria de Can Xalant; i un major aprofitament de Can Gassol com a centre de creació escènica.
Finalment, cal una estratègia per la governança de la cultura. Es fa difícil explicar que un àmbit que aglutina més de la meitat del teixit associatiu no compti, avui, amb una estructura de participació ciutadana.
Mataró té exemples de bones pràctiques en política cultural. En l’actualitat molts programes de la Direcció de Cultura cal valorar-los positivament. Hi ha grans potencialitats. El problema és que els horitzons no estan clars.
Comentaris