Pintors

La plàstica mataronina, en especial la pintura, gaudeix d’un dels moments més potents de la seva història tant en el que pertoca al nombre de practicants com a la qualitat dels mateixos, tal i com va quedar ben palès a l’exitosa 'Tempus Fugit'. Un estat esplendorós que té difícil resposta pública per a la gran dificultat que tenen els artistes locals de presentar el seu excel·lent bon fer en el seu propi entorn.

Sense galeries comercials professionalitzades, sense quasi espais expositius i abandonats i menystinguts per Cultura i els estaments institucionals, els artistes mataronins han de seguir el seu caminar expositiu per els més diversos indrets i contrades fet que no essent negatiu, ans el contrari, no hauria d’impedir la seva presència periòdica a la ciutat sense aquest gran parèntesi temporal que es mou entre els grans en un decalatge d’una exposició cada deu anys més o menys.

Enguany però i de manera ben excepcional, ves a saber quina coincidència astral ho ha permès, quatre dels nostres grans artistes (Albert Alís, Marta Duran, Ricard Jordà i Perecoll) coincideixen exposant en la proximitat, amb unes mostres de gran qualitat que cap afeccionat s’hauria de perdre.

Marta Duran (Ateneu Fundació Iluro) i Ricard Jordà (Col·legi d’Aparelladors) ho fan en forma i manera de retrospectiva de caire antològica el que ens permet esbrinar la seva evolució creativa i entendre de manera ben clara la seva trajectòria artística i copsar adientment el sentit de la seva creació artística.

Albert Alís (La Destil·leria) i Perecoll (Museu del Càntir) ens ofereixen en canvi el més nou de la seva producció que significa un gir en la seva evolució, en un aprofundiment sensible a l’intimisme en el primer cas i un retorn evolucionat als orígens deixant de costat el negre sobre negre en el segon.

Quatre artistes i quatre exposicions que evidencien personalitat, qualitat i diversitat i que son perfecte exemple d’una realitat creativa global que hauria de merèixer una millor resposta a tots els nivells i fer que la presència del treball dels artistes en la seva pròpia ciutat no fos un miratge com és ara i si un fet d’habitud.

Però mentre no sigui així, i per no esperar a una altra coincidència astral, si em permeten, acceptin el consell de fer-ne acurada visita. No se'n penediran.