Capgròs
Mataró no ha acabat de funcionar mai com a capital del Maresme ni tampoc, a la resta de la comarca, li ha interessat massa que ho sigui perquè ni tan sols ho ha reivindicat.
Aquesta història d'amor frustrat potser és deguda a la pròpia estructura socioeconòmica del Maresme i al fet que cada municipi tira per on pot, però els darrers anys em sembla que la consciència comarcal s'ha difuminat força i això si que és preocupant.
El Maresme està en una posició estratègica que tothom lloa, entre Barcelona i Girona, però és obvi que aquesta és una de les claus que ha dificultat també la seva concreció territorial, integrada per massa àmbits diferenciats.
La nostra comarca no ha acabat mai de tenir un mitjà de comunicació compartit ni públic ni privat- per a la trentena de pobles i quan ho ha fet, aquest ha durat poc temps o no ha funcionat com caldria.
D'altra banda, en alguns moments, especialment a partir dels anys 80, des d'una certa línia de defensa de la cultura comarcal, és quan es va estar més aprop d'aquesta consciència col·lectiva i una part de la classe política en va saber recollir el testimoni i obtenir-ne resultats.
Un bon exemple d'això en seria la creació de la Mostra Literària del Maresme, que amb el pas dels anys ha anat perdent la seva força inicial i disgregant-se, funcionant menys com a dinamitzador cultural d'una creació literària compartida i més aviat com una cosa que cal fer cada any perquè toca, perquè ho diu el guió.
Tampoc crec que Consell Comarcal i els ajuntaments hagin estat massa per la identitat conjunta, potser perquè han hagut d'afrontar greus problemes en infraestructures, uns moments econòmics molt dolents, perquè la situació política en general s'ha deteriorat, no s'està per aquesta tasca i es creu més en les marques turístiques o la dinamització de la gastronomia, coses que estan molt bé però amb les quals no n'hi ha prou.
Al rerefons, el problema continua sent el mateix: mentre a un maresmenc d'Arenys de Mar li sigui igual un acte que es faci a Premià de Dalt o un de Vilassar de Mar no es preocupi pels problemes dels ciutadans de Calella, el Maresme és solament un espai administratiu, tangible en la burocràcia i alguns serveis col·lectius, però res més.
No hem sabut crear consciència de comarca. I això no és únicament responsabilitat de l'estructura política, sinó també de la resta del teixit social. No n'hem sabut, no hi hem cregut, no hem volgut o no ens ha interessat.
Tampoc pot negar-se que en els darrers temps una generació de polítics maresmencs de diversos partits comença a preocupar-se per aquest tema i ha buscat sinergies i enllaços en àmbits socioeconòmics per lligar els de per si dispersos municipis del Maresme amb la seva capital.
El Maresme ha de ser més que un nom i això només s'aconsegueix si hi ha voluntat que sigui així. Una certa voluntat, aquesta, que pot canalitzar la classe política, però que demana la implicació de molts més sectors de la societat.
El Maresme parteix d'uns elements identitaris als quals no s'ha de renunciar, que hem de potenciar entre tots plegats i van molt més enllà del que s'està fent hores d'ara. Com i de quina manera, aquesta seria la clau estratègica.
Mitjans de comunicació amb consciència de Maresme, que respectin i equilibrin el flux informatiu entre la capital i la resta de la comarca, fomentar propostes culturals ambicioses compartides hi ha entitats que donen un exemple immillorable de com fer aquesta tasca- i sobretot, una línia més clara per part de qui tingui capacitat de fomentar els trets de la història, la cultura i els elements comuns, creant mecanismes que n'afavoreixin resultats col·lectius.
No sé si és el moment d'obrir el debat, però ara, més que mai, en ple segle XXI d'abassegadores noves tecnologies, seria el moment de preguntar-se què és el Maresme i qui som els maresmencs, d'on venim i cap a on anem, què hem de fer per perdurar enmig de l'allau d'un món que tendeix a eliminar el petit per sistema. Preguntar-s'ho i posar en pràctica, si és possible, les idees que en surtin, abans que sigui massa tard.
Comentaris