Capgròs
El país de Friül, la llengua territorial del qual és el friulà, es troba ubicat al nord d’Itàlia a la província d’Udine. En aquest lloc és on passava els estius el jove Pier Paolo Pasolini fins que el 1943 s’hi establirà a viure.. Allí tothom parlava friulà i ell feu una integració lingüística ben natural en aquest parlar. Havia nascut a Bolonya, però.
Pasolini passarà a la història com activista polític, poeta, assagista i, sobretot com director de cinema. ¿Qui pot oblidar “ L’Evangeli segons Mateu “ o “ Roma “ tan sols per esmentar-ne dues de les vint-i-tres pel·lícules que va dirigir?
Bé, doncs, aquest genial i polifacètic personatge es va sentir a tret per la llengua i la literatura catalanes gràcies al contacte que un amic seu el professor Contini, que exercia docència a la universitat de Friburg i es va relacionar amb un català que era a la mateixa ciutat exiliat a causa del seu pensament, la seva militància cristiana i cívica, Faig referència al Dr. Carles Cardó, canonge de la seu de Barcelona, escriptor i pensador rellevant i director de la revista La Paraula Cristiana. Cardó va escriure obres de gran valor filosòfic i literari com són “ La nit transparent ”, “ La moral de la derrota “ i “Emanuel “ entre altres. L’any 1936 hagué de deixar Catalunya per la seva condició de capellà i l’any 1939 no pogué tornar a la pàtria per haver estat fidel a l’església catalana, especialment en la figura del cardenal Vidal i Barraqué, també exiliat, que el dictador Franco no permeté retornar a la seva arxidiòcesi de Tarragona.. Durant els anys quaranta del segle XX, Cardó va escriure, des de l’exili, el llibre més dialèctic de la seva producció i potser el més valent “ La història espiritual de les Espanyes “ que dedicà a la memòria de Vidal i Barraqué. És per mitjà aquesta gran personalitat exiliada a Suïssa que Contini, professor universitar,i va tenir coneixement a la llengua i la cultura catalanes i d’una manera especial de la literatura.
Passolini va aprendre el fruilà de nen i tenia una especial sensibilitat per les llengües minoritzades Les seves primeres obres poètiques van ser escrites en fruilà. Esmerçà temps i esforços per dignificà la literatura del Friül i de les llengües minoritàries.
D’aquest fet ve que s’interessés gairebé apassionadament per la literatura catalana. Contini va fer de pont entre Cardó i Passolini.
Hem anunciat en el títol un aspecte poc conegut de Passolini i un fet també ignot, hi afegim.
La seva gran curiositat per saber de la llengua catalana i de la seva literatura en pot ser l’aspecte poc conegut i el fet ignot, la publicació de l’antologia de poesia catalana que anomenà “ Fiori di poeti catalani “ que conté nou poesies catalanes d’autors de tots temps Roiç de Corella, Vedaguer, Maragall, Carner , Joan Alcover, Costa i Llobera, Bertran i Oriola, Carles Riba i una del mateix Cardó. La tria la féu C. Cardó i també la traducció primera. Després Passolini en féu la versió definitiva.
Hem volgut recordar aquest agitador cultural que s’interessà per la nostra llengua, que en publicà en 1947 una antologia poètica i que es relacionà, encara que fos per escrit, amb Carles Cardó que esdevingué per a ell, la font i el camí per atansar-se al fet cultual català.
Hem volgut remarcar els trets més fonamentals de la personalitat de Cardó, figura històrica poc recordada avui. Passolini, qui no el recorda, si més no com a cineasta ? En canvi C.Cardó, tot i la seva vàlua, es va moure en terrenys més discrets de fàcil oblit.
Sobre Passolini i Catalunya el professor J.L.Carod Rovira n’ha publicat un estudi tan extens com interessant a la revista el Temps.
Comentaris