Organitzar i representar

En el sindicalisme el debat sempre està obert. És en el dia a dia, als centres de treball, a les empreses, en els sectors de la producció i serveis on es fa el debat. No només teòric, però també. Són les organitzacions sindicals les que en el seu intern organitzatiu debaten democràticament els grans acords, les línies d’actuació en l’acció sindical i la negociació col·lectiva. A veure si d’una vegada per totes entenem que el sindicalisme té vida pròpia, és autònom. Ho és perquè neix als centres de treball, amb persones que són diferents, pensen diferent, però que tenen interessos comuns a defensar, a proposar i a negociar, els del seu treball i el seu entorn.

Una vegada més cal recordar a qui vulgui entendre-ho que el sindicalisme confederal és de les poques trinxeres que, en els temps que ens ha tocat viure, ens queda a les esquerres. La política la perdem massa vegades, la cultural i ideològica fa temps que la tenim mig perduda, per l’esmicolament de la pròpia esquerra organitzada, o dels creadors d’opinió. Ens queda la mobilització social i una de les més organitzades i fortes la representen els sindicats, malgrat els atacs bestials de la dreta i les reformes laborals. Aquestes s’han fet per treure drets als treballadors i treballadores, i capacitat contractual a les organitzacions sindicals. La dreta en aquests anys ha intentat treure-li poder al sindicats –treballadors i treballadores organitzats-, primer de manera afectiva (atacs despietats, menysteniments, campanyes orquestrades des de la premsa...) i després de manera efectiva, mitjançant reformes legislatives.

S’acosta final d’any i el còmput dinàmic de les eleccions sindicals posa a cadascú en el seu lloc. O és que els treballadors i treballadores catalans porten quasi quaranta anys equivocant-se? Una vegada més, CCOO, en primera posició, i en segona, la UGT, segueixen sent els sindicats que més representació democràtica tenen. I seguiran sent els protagonistes principals de la negociació col·lectiva, del conflicte social i dels acords generals. El sindicalisme de les Comissions Obreres, des dels seus inicis, s’ha destacat per la força amb què ha lluitat en la vessant sociopolítica, i així i tot ha mantingut una independència modèlica dels partits polítics, dels governs de torn i del món empresarial. La participació en plataformes i coordinadores unitàries és una bona mostra d’aquesta vocació de participar en la vida social i política, amb discurs propi i autònom, però a la vegada amb voluntat de fer-ho unitàriament.

A molta gent d’esquerres els hi cal tirar menys de manual i tocar més de peus a terra. Cal entendre que el sindicalisme es fa en els centres de treball i en els sectors de la producció i dels serveis. I, per sobre de tot, cal respectar el concepte de "majoritari", que vol dir ni més ni menys que són els que tenen més treballadors i treballadores que els hi donen suport.