Nuclears, Nunca máis

Cada dia que passa augmenta la sensació que el desastre Nuclear de Fukushima s’ha convertit en una catàstrofe de dimensions planetaries, tant és així que les partícules radiactives ja han arribat a Espanya. Mentrestant Japó viu la situació més crítica des de la 2ª Guerra mundial.

Les mesures de radioctivitat no han parat d’augmentar després del terratrèmol de 8,9 graus i el posterior tsunami, que va danyar greument 4 dels 6 reactors de la central nipona. S’ha evaquat la població a 30Km a la rodona, s’ha prohibit el consum de diverses horalises, aigua, llet i carn.

L’Alarma està justificada, ja que ens trobem davant d’un dels poders més destructius i perjudicials per l’espècie humana: La radioactivitat nuclear.

Avui en dia ja no ens poden enganyar aquells que prediquen les bondats de l’energia atòmica, avui sabem que és la més perillosa, la més cara i la més insostenible de totes les fonts d’energia que utilitzem. Per això vull aportar informació per afrontar el debat amb arguments:

Energia perillosa: L’exposició a altes dosis de radioactivitat és mortal, a més, les partícules segueixen actives durant milers d’anys, introduïnt-se en la cadena alimentària a través de l’aigua, les verdures, plantes, fongs, liquens o animals. L’exemple terrorífic d’aquests efectes el tenim en l’explosió del reactor nuclear de Txernòbil, l’any 1986. Existeixen diversos estudis que quantifiquen una mortalitat superior a 200.000 persones i milions d’afectats a tot Europa. Només cal veure les imatges de l’estat en que van quedar els operaris “liquidadors” després de sacrificar-se per combatre el desastre: òrgans desfets, pell cremada, mort dolorosa i inevitable per molts d’ells.

Energia cara: La nova generació de reactors nuclears (EPR), en construcció a França i Finlàndia, estan superant els 10.000 $/KW (Una planta eòlica pot costar uns 1.500 $/KW). Si hi sumem els gastos de seguretat, transport i gestió de residus, el preu es dispara fins a límits irracionals. És tant cara i perillosa que no hi ha cap assegurança que ho vulgui cobrir. L’Energia nuclear només és rendible si s’extarnalitzen la majoria de costos a l’estat. La paguem en el rebut de la llum i en els pressupostos generals de l’estat.
Energia insostenible: L’Energia nuclear, al igual que la tèrmica de cicle combinat, comporta una dependència exterior, ja que necesitem importar el combustible amb greus conseqüencies econòmiques. Al mateix temps sabem que la hipoteca de residus nuclears radioactius s’allargarà durant milers d’anys (entre 24.000 i 300.000 anys). Qui ho pagarà això? Volem deixar aquesta herència a les properes generacions?

Des d’ICV-EUiA sempre hem treballat per un model energètic lliure del perill i l’hipoteca nuclear. Fa molts anys que defensem un pla de tancament progressiu de les centrals nuclears, treballant al costat d’organitzacions ecologistes i de la societat civil per exigir-ne l’abandó i l’aposta per un model energètic sostenible.

Aquest canvi és tècnicament possible; l’any 2010, per exemple, la producció d’electricitat amb fons renovables va suposar el 38% del total a Espanya (97,7 TWh). Mentrestant, estudis recents dibuixen un horitzó on tota l’energia consumida provindrà d’aquestes fons. No és una utopia, és un objectiu raonable i assumible, que requeriex una aposta política clara i decidida.

Un exemple a seguir el tenim en la societat civil alemana que, compromesa i combativa, va forçar a principis dels 90 un pla de tancament de les centrals nuclears. Aquest pla va impulsar l’investigació i inversió en energies renovables fins a convertir el país en líder mundial. No és una coincidència la força que Die Grüne (El Verds) tenen avui a les institucions i als mitjans alemanys.

A casa nostra l’inmensa majoria dels ciutadans són contraris a l’energia nuclear (94%), però, tot i així, aquesta voluntat no es veu reflexada en la composició del parlament, deixant la decisió en mans de partits majoritaris, ambigus i poc compromesos. El PSOE ha incomplert les promeses electorals eliminant el límit de 40 anys de vida útil de les centrals, així com renunciant a aprovar un pla progressiu de tancament. És doncs imprescindible que els ciutadans fem valer el nostre vot recolzant projectes polítics que defensin clarament aquest objectiu i el tractin sense embuts. Que volem? Blanc Nuclear o Verd Esperança?