Nova Llei, l’educació i la vaga

El seguiment que ha tingut la vaga del dia 14 de febrer, per una part molt important del professorat, hem de creure que obeïa més a demostrar un cansament, un desencís i una reivindicació de canvi positiu del model actual d'educació que pateix Catalunya, que al contingut del document que descriu les bases d'una nova Llei Catalana d'Educació.

Seria un despropòsit pensar que els participants a la vaga no haguessin fet una lectura atenta del document a què ens referim, o que no haguessin capit el seu sentit de proposta i no de determinació.

Si els mestres i professors han sortit al carrer, amb tot el que això suposa, hem de creure que ho han fet per mostrar de manera contundent la seva disconformitat amb el model actual d'ensenyament que regeix a Catalunya, conseqüència notable del qual és que no correspon a un sistema educatiu propi elaborat i estructurat per la voluntat del poble català, sinó que ve imposat des de fora. Cal considerar que, tot i les millores que es proposen en el document base de la Llei protestada, si aquesta es fa vigent, restarà supeditada a les lleis orgàniques de l'Estat, les quals s'allunyen molt de les boneses que es pretenen implantar, a criteri nostre, positivament.

L'escola de Catalunya, instituts inclosos, no està afectada d'una sola malaltia, si no de múltiples sofrences que la converteixen en un ens de servei social que no pot assolir els seus objectius més bàsics en pro de la societat catalana., tot i l'esforç que hi puguin posar directors i mestres en molts casos.

En el sector públic, sap greu haver de constatar-ho, la qualitat de l'escola és més fruit de l'atzar que de les virtuts que li pugui atorgar l'actual model vigent. Ho explicarem. Si els professors que hi han accedit per mèrits o per designació tenen la preparació intel·lectual i pedagògica necessàries, la vocació de ser mestres, l'esperit de servei que els fa ser mestres més que no fer-ne, ja seria una garantia de qualitat. Si a més, la direcció dels centres pot ser exercida amb els atributs i resultats que la mateixa paraula la defineix i amb l'autoritat garantida, quina penyora !. Si la inspecció tècnica assisteix assíduament l'escola, més enllà del coaching, ara tant de moda, orienta, supervisa i recondueix, no és això el desitjable?. Si hi hagués el nombre necessari de mestres a les escoles, ni més ni menys dels que convenen –com pot ser que en algunes escoles, sense cap especificat concreta i que no arriben als 150 alumnes, hi pugui haver 17 mestres?–. Si la implantació de la sisena hora s'ha fet de manera que no distorsiona els horaris lectius dels alumnes, els quals passen, sovint, d'una matèria a l'altra sense temps per reflexionar ni aprofundir en els coneixements impartits, a causa de la distribució d'hores docents que han de fer els mestres nou contractats, estaríem d'enhorabona. Si el personal no docent ha rebut una formació també pedagògica per actuar en un centre educatiu, milloraríem molt el funcionament dels centres. Si… Tot ajudaria a reconèixer un llistó de qualitat alt en l'actual educació de l'àmbit públic.

Em dol haver descriure situacions, no desitjables si no necessàries, en oració condicional. Ningú no té la seguretat que quan matricula un alumne a l'escola pública li quedin garantits aquest pressupòsits. No són els mestres els que fallen generalment, seria un error creure-ho. Allò que condiciona de manera frapant la qualitat de l'educació és el mateix model escolar que permet i abona un funcionament que depèn de la sort produïda per la confluència d'uns pressupòsits que, en la realitat quotidiana, no sempre esdevenen prou favorables en conjunt a una bona educació

En aquesta situació, els sindicats van convocar una vaga sota unes consignes que tenen a veure poc amb les propostes per la nova Llei d'Educació, si la seva convocatòria ha tingut èxit, en aquest cas s'haurien d'evitar il·lusions vanes, és perquè la vaga ha acollit la reclamació contra un model caduc, inoperant i fallit, la qualitat del qual, per als ciutadans i als mateixos professionals de l'educació, depèn més de la fortuïtat que de l'objectivitat suposada.

Parlar d'educació i escola convida en situació de postvaga a desitjar, que l'acció dels sindicats majoritaris, i la de tots sigui sempre a favor d'una alta qualitat de l'ensenyament, cosa que no es detecta sempre. No és ara, però, el moment d'explanar-nos-hi.

Si no fem referència a l'escola concertada o privada no és perquè hi veiem en tots els casos les delícies d'una bona educació. La convocatòria de protesta sindical anava adreçada a al sector públic. I cal reconèixer que els centres amb concert es mouen per altres paràmetres que els faciliten una dependència no tant marcada per les condicions en les quals es veu obligada prestar els seus serveis l'escola pública.

Ja fa molts anys, quan les escoles del CEPEC, privades que aplicaven un model català d'educació seguint els principis de l'escola nova i que optaven per entrar al sector públic, algú va dir, i sembla que amb encert, que aquells factors que els permetia esdevenir escoles de qualitat reconeguda, haurien d'estendre's a tot model públic d'ensenyament quan s'hi incorporessin. I igualment es va dir, també, que les concertades seria desitjable que adoptessin allò que el model públic tenia més de bo encara que no estiguessin vinculades al col·lectiu CEPEC.

Potser aquell plantejament vorejava la utopia. En tot cas, però, és obligat recordar, que tota funció educativa reglada ha de ser considerada de servei públic. I de qualitat, és clar. Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online cheap phentermine online orlistat soma online lipitor diazepam cheap adipex sonata generic online generic cialis online order vicodin online modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil order adipex alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline retin