Capgròs
Quan escric aquestes lletres falten pocs dies per a l'aprovació definitiva del projecte de Llei per a la millora de la qualitat de l'ensenyament per part del consell i de ministres del govern espanyol i de les corts espanyoles.
Ja vàrem tractar amb anterioritat aquesta qüestió recalcant les línies, al nostre parer obtuses, que es proposava dissenyar el senyor ministre Wert.
Ja l'avantprojecte i el mateix projecte d'aquesta norma ha portat molt d'enrenou perquè som molts els qui creiem que el procediment en la seva elaboració i el contingut que se'n deriva transiten per camins indesitjables i gairebé impracticables.
Ens ocuparem un altra vegada del tractament que fa la LOMQE de la llengua, que per no acontentar a ningú, no satisfà ni als mateixos pares que reclamen l'exercici del dret en relació al castellà de llengua vehicular per als seus fills.
Cal dir explícitament que allò que exposa la Disposició addicional trigèsima octava de l'esmentada Llei i la també la Disposició final tercera són concebudes i escrites pensant en Catalunya i en el seu model educatiu: l'Escola Catalana en Llengua i Continguts.
És una Llei estatal amb precisions concretes i particulars inusuals en una norma d'alt rang. Però Espanya és Espanya; tot s'hi val per dividir la societat catalana i enfonsar-la.
I què diuen aquestes disposicions ? Doncs que les assignatures no lingüístiques dels programes es podran impartir en les llengües cooficials de les autonomies sempre que aquestes ofereixi una alternativa semblant en llengua castellana. I encara més, que si en els centres sostinguts amb diners públics, no es donés aquesta possibilitat alternativa d'ensenyament en castellà, que l'Estat pagarà la matrícula i mensualitats en centres privats als alumnes que els pares demanin l'escolarització en castellà. Després, els diners que això costi, seran restats al pressupost general assignat a l'autonomia corresponent per part del ministeri d'hisenda.
Ens preguntem amb les bones de les intencions : És que hi ha algun país a Europa en el qual els pares puguin triar la llengua d'ensenyament ? Tothom sap que no, que no es produeix aquest cas. A més, no hi ha el dret dels pares a l'escola, els drets a l'escola els tenen els nens. Per què es pregunten alguns ciutadans, pocs sortosament, que el català ha de tenir primacia, no podrien ser les dues llengües d'ensenyament català i castellà ? La resposta és la ja sabuda, molta infants i nois i nies arriben a l'escola sabent només una llengua, el castellà, i uns altres ho fan saben o coneixent les dues llengües. L'escola ha de compensar desigualtats. I és sabut a desdir que només amb la docència i l'educació tota en català llevat des assignatures lingüístiques, s'aconsegueix aquest objectiu de compensació.
Per altra part la minorització que pateix la nostra llengua reclama un model educatiu que la faci coneguda i practicada amb normalitat. Ja fa anys que estudis universitaris han avalat aquesta opció del model educatiu català.
La Llei Wert impedeix un projecte pedagògic modèlic reconegut internacionalment i que la majoria més que absoluta de la població n'aprova la seva pràctica.
I els drets individuals dels alumnes que llurs pares volen l'ensenyament en castellà, com queda ? No hi ha tal dret dels pares, ja ho hem dit. Les sentències del tribunals de justícia, el Superior de Catalunya i el Suprem de l'Estat, no consideren, erròniament, el dret dels altres alumnes en refusar l'atenció individualitzada en espanyol dels seus fills en els primers ensenyaments i dictar que tots els estudiants de l'aula hagin de fer ensenyança en castellà, per un sol alumne que els seus pares hagin demanat l'ensenyament en la llengua oficial de l'estat.
La Llei Wert diu clarament que no s'hi val l'atenció individual en castellà ni crear grups per a aquesta modalitat. No. És vol espanyolitzar l'escola catalana.
Els redactors i pensants de la norma en qüestió obliden una cosa tan important com la pedagogia aplicable, ja que si un alumnes català per raons que sigui geogràfiques, socials . . . ,. no obté un bon nivell de castellà parlat, l'escola adopta una part d'ensenyament en castellà per compensar aquesta habilitat. Actualment el 13 % d'escoles de Catalunya han hagut de prendre aquesta opció ja que el model educatiu demana per damunt de tot a l'escola ser catalana en llengua i continguts i dispensadora de possibilitats igualitàries.
Si els resultats de les proves que passades per la mateixa administració estatal ofereixen resultats de coneixements de llengua espanyola superiors els d'algunes autonomies sense llengua pròpia, de què es queixen, per què aquesta llei salvatge que, signada per un ministre Wert, més aviat sembla pensada per un funcionari bord.
Ho escrivia Salvador Espriu Recorda Serafat, només serem, si som lliures
Comentaris