No hi ha vocacions per a l’hosteleria?

Des de fa temps els empresaris del sector de l'hosteleria es queixen de la manca de personal i, en molts casos, de la manca de fidelitat. Es queixen també de les dificultats per a la contractació legal de mà d'obra immigrant. En totes dues afirmacions els dono la raó: els d'aquí, els autòctons, sobretot la gent jove, no vol treballar en el sector, o les ganes els passen ràpid, i a les persones immigrades és difícil i complicat poder-les contractar legalment.

El que és més sorprenent encara és que això, la manca de personal, passi també a l'Alt Maresme, zona de llarga tradició turística. Potser sí que una de les raons és que és un sector poc considerat socialment. Però per què? Podríem sortir amb allò que el sector turístic al Maresme atent un turisme de baixa qualitat i unes quantes consideracions més i, probablement, qui diu això té raó. Però la queixa és general i s'estén per a tot el territori català.

Penso que les coses són molt més complexes i hauríem de posar sobre la taula els canvis generacionals, els nous sistemes de viure –treballar de dilluns a divendres i els caps de setmana divertir-se–, però també la manca de formació professional, l'estacionalitat del sector, i, segurament, qui em llegeix podria afegir-hi, segons el seu punt de vista, quatre o cinc causes més. I probablement li hauríem de donar la raó.

Des del sindicat, i aquí sí que ho vull subratllar, des del sindicat de CCOO, fa temps que advertim d'una causa més, i no poc important, per la qual creiem que es dóna aquest fenomen. Aquesta no és altra que la negociació col·lectiva. El problema fa anys que dura i, si no hi posem remei, s'anirà agreujant. Ho diem una i una altra vegada: apostar pels baixos salaris, per la precarietat laboral, i creure's que així s'aixeca un sector és una estupidesa. Malament va qui no pensa en l'endemà i és, si no vaig errat, portar el sector cap a més dificultats. El que diem per a l'economia catalana pren més força i més sentit en aquest sector; aquest, tal i com ho defineix l'Acord marc estatal d'hosteleria, també aplega els treballadors i treballadores de la nova hosteleria, de l'oci i del turisme. Ara, nous elements han de conformar una nova manera d'entendre la negociació col·lectiva: flexibilitat pactada, polítiques de conciliació de la vida laboral i la personal, polítiques d'igualtat, reforçament del dret a la formació...

I dues premisses que haurien de complir les empreses: neutralitat i no-intervenció en les eleccions sindicals; i, en segon lloc, reconeixement del paper dels sindicats en la negociació col·lectiva i en l'acció sindical en les empreses i en els centres de treball.

Fa anys la patronal i el segon sindicat de Catalunya han marcat una direcció, al meu entendre equivocada pel que fa a la negociació del Conveni de l'hosteleria. No és una barbaritat, amb excuses que no fan al cas, que els treballadors del Maresme tinguin unes taules salarials més baixes que els de la resta de la província de Barcelona? I ara, tossut que tossut, signen un preacord que és una altra vegada el mateix. I, a sobre, algú pretén barrejar la negociació col·lectiva amb les eleccions sindicals. Quedo bé amb la patronal, avanço en els resultats de les eleccions sindicals amb ajudes “celestials” i a sobre pretenc fer combregar amb rodes de molí el conjunt dels treballadors i treballadores.

Temps enrere quan un sindicat negociava malament ho pagava amb fugides cap endavant dels treballadors. Darrere de moltes crisis sindicals en empreses i sectors industrials hi havia la insatisfacció per unes praxis negociadores dolentes. En sectors de poca tradició sindical, com és aquest, difícilment es donarà el cas. És més, sindicats que apostem per la negociació i l'Acord, i no per arribar a acords que entretinguin i decebin el personal, també tindrem dificultats per avançar en afiliació i representació. I més si des d'algunes empreses s'aposta per debilitar les posicions i la representativitat de CCOO.

Crec que si seguim ficant el cap sota l'ala hi perdrem tots, els empresaris del sector també. Però el que hi tenen més a perdre són els treballadors i les treballadores de l'hosteleria i les col·lectivitats que seguiran patint unes condicions laborals i salarials gens bones. I la sortida, l'única que els queda si poden, és abandonar un sector que no resol les seves expectatives de treball i de vida. Si volem que hi hagin “vocacions” en un sector, aquest s'ha de fer valer socialment i és una condició sine qua non millorar les condicions de treball i salarials. Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online cheap phentermine online orlistat soma online lipitor diazepam cheap adipex sonata generic online generic cialis online order vicodin online modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil order adipex alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline retin lansoprazole paxil buy soma naproxen keflex generic sildenafil celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin