No és una opció

La desafecció és l’arma de les dretes. I la dreta ja sabem el que és i el que pot ser. No prioritzen ni els serveis socials, ni la justícia, ni l’educació. Ho poden defensar i tenir en els programes electorals, però no en els primers llocs de la llista.

De veritat no notem el canvi que hi ha hagut a Catalunya? Només parlar d’infraestructures o inversions ja podem veure molta diferència. Fem un senzill exercici de recerca, seleccionant algunes lleis aprovades en els darrers anys podem trobar els següents exemples: Llei del Centre d’Iniciatives per al Reinserció; Llei d’Educació; Llei sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista i la dignificació de les fosses comunes; Llei reguladora dels residus; Llei del dret de les dones a erradicar la violència masclista; Llei del Memorial Democràtic; Llei de serveis socials, Estatut d’Autonomia de Catalunya; Llei del règim d’incompatibilitats dels alts càrrecs al servei de la Generalitat; Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial; …

No votar no és una opció, diguem-li pel seu nom. És passar de llarg, tirar pel dret, anar a la teva bola… I donar ales al conservadorisme. No votar no és la solució a la manca d’ètica i professionalitat d’alguns polítics. És el vistiplau.

Defugir les urnes no és modern ni està de moda. No és el que ha de venir. I si li hem de posar alguna etiqueta l’anomenaria antisistema silenciós, passiu i determinista.
Jo no penso que la democràcia és el menys dolent dels sistemes polítics, sinó tot el contrari, el millor que tenim i que per tant hem de continuar cuidant, criticant i millorant.
L’abstenció no és el final d’un perióde esgotat, és aturar-se en el camí. Preguntem-nos qui està deixant de votar massivament: ciutadans que ens creuem pel carrer, els treballadors, que per forma de vida podem empatitzar amb el progressisme. I som els que més necessitem i gaudim els canvis!

Desconfio de la idea que ja no hi ha diferència entre dretes i esquerres, que són la mateixa opció. I tant que n’hi ha.

Encara que sigui en blanc, hem de votar i participar. A les eleccions, als concursos, a les comunitats de veïns, als sindicats, a les porres futboleres. El que sigui. Una persona, un vot.