Capgròs
La temporada teatral del Monumental ja ha començat, i ho ha fet amb la màxima brillantor. Amb un so ben definit, fruit de les reformes dels darrers mesos, i una obra de qualitat, els espectadors de Mataró van poder gaudir del muntatge Nixon-Frost, que va arribar aquesta vegada des de la producció del Teatre Lliure, de Barcelona, i amb la direcció del prestigiós Àlex Rigola.
Nixon-Frost és un combat de boxa entre l' ex president dels EUA, Richard Nixon, i el famós periodista britànic, David Frost, dins d' un plató de televisió. Tres anys després del famós escàndol sorgit als EUA, l' any 74, per el cas Watergate que va provocar la primera i única dimissió d' un president americà, Frost repte a Nixon a un debat televisiu cara a cara, per arrencar a l' ex president unes disculpes cap al poble americà. La xifra en joc per a la concessió de l' entrevista: 600.000$.
Durant la primera hora de funció, Peter Morgan fa lliscar la seva ploma cap a un text que ens mostra el poder que té la política americana, però també el poder que té la televisió. Les confrontacions entre els managers de Frost amb els representants de Nixon preparen al públic cap a un debat de cinquanta minuts, massa curts, on els espectadors volen veure suar més al president, del que realment es mostra.
La posada en escena de Rigola, és interessant des del primer moment. L' espai per on es mouen els actors, és un plató de televisió que pateix canvis de situació gràcies a unes projeccions a una pantalla gegant de fons. El ritme és ràpid i els dotze actors no s'aturen. Joan Carreres va donar vida a Frost, I Lluís Marco a Nixon. La interpretació de ambdós actors va ser més que excel·lent, aportant un realisme màxim en tot moment a escena. La pantalla gegant rere els actors, captant el debat des del primer pla dels personatges, va obligar a que les interpretacions s' allunyessin del mètode teatral, i que s'aproximessin més al mètode cinematogràfic.
En definitiva: Una obra no gens fàcil, que ens mostra que la política, és pur teatre.
Comentaris