New Figures

Recupera el to la sala d’exposicions del Col·legi d’Aparelladors presentant “New Figures” , una excel·lent exposició de l’Eduard Novellas que serveix per demostrar , per si algú encara no s’havia assabentat , que ja és una ferma realitat en el panorama artístic local.
Eduard Novellas manté en aquesta exposició l’aposta per la figuració en forma de retrat anònim, una línia que va encetar en la mostra que realitzà fa uns anys a l’Ateneu i que ha mantingut en bona part en la resta d’exposicions realitzades fins avui mateix. Un concepte , aquest del retrat impersonal, en un concepte molt de Hooper , que li serveix de manera perfecta per aprofundir en la realitat conceptual de la seva creació, tot mantenint l’eix essencial que ja s’albirava fa una dotzena d’anys quan jovencell encara, debutava a la seva ciutat amb una magnífica , i desapercebuda exposició, a la sala de la Fundació Mare Nostrum , allà a l’antic edifici Repsol, ara Bazar El Regalo.

Novellas apostava per un llavors per una figuració de clar component expressionista. Recolzat en el que ja era un més acceptable domini tècnic , i que ara encara ha millorat amb escreix, la figura de l’home s’esquarterava en una desfermada expressió de mostrar els interiors ocults.

Aquest sentiment de mostrar interioritats és el que ha dominat tota la seva trajectòria , inclòs en moments en que l’aparença no ho indicava ( paisatges , Mèxic.. ) però que aprofundint en l’anàlisi podíem observar sempre aquest domini de la potencia interior, enfront el sempre atractiu de la mirada externa.

Ara Novellas dona una volta més al seu personal cargol. Després de fixar el seu treball en els inquietants personatges que dominaven la seva exposició a Ca l’Arenas, l’artista torna a la gent del carrer , als músics, a personatges propers , al familiar , al veí, a l’amic, per seguir inquietant-nos en l’aposta per la doble mirada , la que efectua l’espectador i la que rep sentint-se en tot moment observat per els protagonistes de les diferents obres.
Seguint el concepte de Velázquez, i aprofitant al màxim l’aplicació tècnica de la pintura sobreposada en capes planes, com si d’un estampació serigràfica es tractés, Novellas ens ofereix unes pintures planes en la textura però amb una sabia profunditat d’entorn que ens situa als personatges alhora propers i llunyans , fet que motiva l’atenció i ens obliga a intentar endinsar-nos en els mateixos , en una certa manera de resituar-los en el nostre àmbit personal i general.

Una exposició de bon atractiu visual, millor atractiu conceptual i que és d’obligada visita, en la que crec cal accentuar l’atenció en aquells “retrats” que fugen de l’anècdota per crear el “personatge” comunicatiu que és on Novellas assoleix les seves màximes fites , aquelles que ens permeten asseverar el concepte assolit per part seva , de “realitat” plena de l’art local.