Napoleó tenia cents soldats!

Fa aproximadament tres anys i escaig un responsable polític municipal – avui forçosament enretirat -, anunciava amb l' emoció del que es creu destinat a les més altes responsabilitats, que una vegada constatat que les sentències judicials els hi donaven la raó en l' afer del “Corte Ingles” i acabada definitivament l'etapa judicial, calia reprendre l'etapa política. No content amb aquests aires de grandesa el nostre petit Napoleó local, atacava enfurismat a tots el que al llarg del debat urbanístic havien demanat canvis en el govern local tripartit i fins i tot s' atrevia a fer crítica als juristes i advocats que aconsellant al cap de l'oposició, pronosticaven que el tràmit urbanístic acabaria malament. Tres anys després, una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) declarava nul·la la norma urbanística, forçant al comú i als seus nous responsables a formular de dalt a baix el planejament per a intentar fer possible l' arribada de la locomotora comercial. Ara just abans de les Santes, la premsa local informa que una nova resolució del TSJC, fa que l'Ajuntament de Mataró no pugui recuperar els diners que va destinar a pagar el desmuntatge de la nau de Can Fàbregas. Un desmuntatge, val la pena recordar-ho, amb un cost de 1'4 milions d' euros i que s'havia de pagar amb les càrregues urbanístiques que estaven obligats assumir els propietaris de sòl de la Ronda Barceló. Sembla que els advocats criticats pel defenestrat edil, no anaven tan desencaminats amb les apreciacions fetes fa tres anys i escaig. La resolució dona la raó als qui havien presentat un recurs contra el Pla de Millora Urbana aprovat l' any 2009, que dividia el desenvolupament urbanístic en dos polígons diferents (Ronda Barceló i carrer Biada), assenyalant ara que no hauran d'assumir els costos urbanització referits a la cruïlla comercial, ni tampoc els derivats de trossejar la fàbrica catalogada. Per tant, els euros – que no són pocs -, sufragats per l'empresa municipal PUMSA, no retornaran a les arques municipals.

Tenia doncs raó l' edil quan deia que calia entrar a l'etapa política. Fem-ho ara que si som al final d' un afer jurídicament ben deplorable i comencem delimitant el nom i els cognoms dels seus responsables: La prepotència administrativa; el tot s' hi val i sobre tot l' aquí no passa res. I que ningú s' enganyi. A qualsevol li seria fàcil fer la crítica a les sigles que han donat cobertura als responsables que ara intentaran amagar-se ben embolcallats darrera banderes partidàries i símbols florals. Seria massa fàcil fer-ho. El PSC a Mataró, té masses mèrits i història per rebre en exclusiva aquesta patacada jurídica i social. Només dos o tres dels seus electes – i en trenta anys n'han tingut dotzenes -, en són responsables. Seria doncs convenient que el més aviat possible els autors del daltabaix, fessin un acte de dignitat alliberant als seus companys d'un percentatge d'ignomínia que no és mereixen. Si no ho fan, com deia l' ex regidor, que Déu nostre senyor els agafi confessats.