Les festes nadalenques sempre han estat per antonomàsia festes de joia i alegria, encara que, per a moltes persones, el record dels éssers estimats que ens han deixat tingui una ombra de tristor, més encara si les condicions físiques o psíquiques no són les més favorables; llavors el Nadal es converteix en un temps de pur consumisme i prou.
La música és una teràpia per ella mateixa i, si fem una mica d'esforç i retrocedim en el temps fins a la infantesa, podem trobar en aquests records un suau i alegre aire de frescor que ens pot ajudar a purificar aquestes melangies. Qui no ha cantat nadales?, qui no ha recitat el poema après a l'escola? Amb quanta il·lusió el preparàvem durant dies i dies! I les nadales, cantades tantes vegades per oferir la nostra cançoneta allà, dempeus a la cadira, amb les galtes colrades d'encesa vermellor i una tèbia vergonya que ens feia titubejar abans de començar. En acabar, un llarg aplaudiment i somriures per part de tota la família. Feu memòria i trobareu en aquests néts, fills o nebots aquella santa innocència que només tenen els nens, i de la qual nosaltres vam participar tal com ells fan ara, temps era temps, amb la mateixa il·lusió.
Beneïda i santa innocència, com et trobem a faltar els homes i les dones de bona voluntat! Tenim tantes coses a aprendre dels nens... Fem possible un petit miracle aquest Nadal, cantem amb ells aquestes nadales, entonem de nou aquests cants feliços, que també van ser els nostres, no vulguem tornar-nos vells aquests dies i nits, encara que sigui retrocedint i retrobant-nos en el temps per tornar a ser com ahir, infants que dempeus cantàvem una tendra cançó.
Bon Nadal i que escolteu bona música.
Comentaris