Música a la carta

La música és present en qualsevol lloc, ocasió o esdeveniment, sovint tan sols com a teló de fons, a través de la ràdio o la televisió, o circulant per l’aire provinent de qualsevol indret prou proper a la nostra oïda. Tanmateix, les circumstàncies fan que, segons la situació o l'estat d’ànim, siguem més propensos a certes harmonies que a d’altres.

Per exemple, no seria gens apropiat en un comiat funerari incloure l'Himne a l’alegria de Beethoven, ni adient per a un bateig la Marxa fúnebre de Chopin. Igualment, buleries o sevillanes no s'escauen en una competició de castellers, com tampoc ho fa El somni d’amor de Liszt en un acte de separació o divorci, ni escoltar en una proposta de matrimoni la Tocata i fuga de Bach, opció que resultaria massa directa... Finalment, seria una provocació i una mostra de mal gust sentir l'Ave Maria de Shubert en aquest nou prostíbul tan posat en dubte pels ciutadans.

En canvi, uns enamorats agrairien La apassionata de Beethoven en la seva intimitat, així com el Vals del minut de Chopin per als amors d’uns vells amants. Per als que en aquestes festes hagin abusat un xic de l'alcohol, res millor que la Marxa turca de Mozart, o El revolucionari del mateix Chopin per als catalans decebuts amb Madrid a causa de l’Estatut o la nova llei lingüística, als quals els podrien dedicar El carnaval dels animals de Saint Saens. També seria una bona proposta l'Al·leluia de Haendel per als seguidors del Barça, o El vol del borinot de Korsakov per als pesats de torn que tot el dia pidolen.

Sigui com sigui, el més molest en aquest moment deu ser escoltar a través dels àudios dels bars Sara Montiel cantant el Fumando espero... mentre els pobres fumadors, a les portes dels locals públics, encenen la cigarreta amb mans tremoloses i patint un fred que pela. Tant de bo això serveixi per eradicar els mals dels pulmons, malgrat que sigui a risc d’agafar una pulmonia, una grip o un constipat que acabi al tanatori amb el Senyor, tingues pietat de mi de Johan Sebastian Bach.

Trieu i remeneu, doncs, que n'hi ha per a tots els gustos.