L’artista mataroní Dani Montlleó, autor del cartell de Les Santes 2010, ha decidit donar algunes explicacions més al voltant de la seva obra, després de la infinitat de reaccions que ha suscitat d’ençà de la seva presentació, la setmana passada. Montlleó ha apuntat que el seu Cartell “descriu” però “no representa” Les Santes. “El cartell explica simbòlicament el que passarà durant la festa major, cataloga, enumera i junta tots els elements com un jeroglífic molt bàsic” per mostrar que la ciutat “es posarà del revés”, constata l’artista. Montlleó considera que Les Santes van ser pràcticament creades de nou durant la Transició. “Llavors el tema identitari era molt important, i també que el cartell ho reflectís”, destaca. Considera, però, que la identitat i personalitat de la festa ja està “completament assumida” a aquestes alçades i que, per tant, el cartell “ja no necessita treballar amb aquests conceptes i pot anar més lluny”.
Montlleó també apunta que ha escollit colors pastels força pàl·lids “entre altres coses perquè cridaran l’atenció per contrast amb la saturació de colors i reclams que ens envolten constantment al carrer”. Segons ell, el cartell presentarà diverses lectures d’aproximació: la que es vegi de lluny, en forma de taca verda i la M, i a mesura que l’espectador s’aproxima, la llegenda Airolg a sel Setnas (Glòria a les Santes del revés); i finalment, el personatge Setnas i les relíquies de Les Santes giravoltant (representants de la tradició). El creador també apunta que no tindria “cap mena de sentit” haver realitzat un cartell “de manera manual”, intentant la perfecció formal que pot fer l’ordinador. “Vaig optar per la realització d’una obra més directa, manual i amb cert gest”, afegeix.
L’artista també destaca que en el cartell tant els colors com els volums són plans, en primer lloc perquè “una de les referències utilitzades és el món del còmic europeu, que es caracteritza per les pintures planes”. A més, ha escollit aquest mètode “pensant amb l’aplicació dels motius del cartell a la samarreta de Santes”, ja que no troba “gens interessant” l’ús de perspectiva en els estampats d’indumentàries. Montlleó cita l’arquitecte francès Le Corbusier, que quan es referia als murals pintats a les parets "la perspectiva anul·la simbòl·licament l’estructura i ples proporcions de l’espai en qüestió”. “A les samarretes passa el mateix, els dibuixos amb perspectiva destrueixen tota la força formal de la peça de roba”. També reivindica, en relació a aquest concepte de perspectiva, l’obra mural d’estucats de l’artista mataroní Santi Estrany, de la qual n’és un gran admirador. D'altra banda, l'artista també recorda que la ciutat es queda, amb cada nou cartell, una obra original per a la col·lecció local. "Se'm va demanar un "original", una obra que passés a formar part del Patrimoni de la ciutat, no un cd", concreta. És per això que ha optat per una obra manual.
Pel que fa a la creació del personatge Setnàs, que es vendrà en forma de ninot, Montlleó constata que va ser ell qui va proposar a l’Ajuntament aquesta opció i no a la inversa. No va ser el consistori, per tant, qui el va impulsar, amb finalitats purament comercials, a crear el personatge “fetitxe-mascota” de la festa.
La ‘radicalitzacio’ dels joves
Arran dels comentaris i reaccions que ha pogut llegir al voltant del seu cartell trencador, Montlleó constata que en els darrers anys ha notat “una radicalització per part de part de la gent més jove envers les Santes”, en el sentit que molts d’ells consideren que “tot el que s’hi fa i s’hi organitza és tradició” i per tant “inamovible”. L’artista mataroní no ho entén així. “És com si tot es fes igual des de fa mil anys, però només cal tenir en compte que la Momerota no en té ni 40”, apunta. Les Santes actuals, segons Montlleó, són “el fruit de l’esforç de molta gent al llarg dels anys” i que per tant han estat “unes festes en moviment i canviant”.
-
Comentaris