Montellà i Pou demanen no oblidar la memòria història dels exiliats

La historiadora, Assumpta Montellà, autora del llibre La maternitat d'Elna. Bressol dels exiliats, i Antoni Pou, nascut l'any 1943 en aquest centre del sud de França –ambdós mataronins- van demanar el passat divendres a Mataró en la presentació de l'obra que ciutadans i institucions no oblidin la memòria històrica dels milers de ciutadans que l'any 1939 van haver de marxar d'una Espanya vençuda pels franquistes. “La història de cada nen de la maternitat ha estat per mi un petit regal molt emotiu, de fet, sovint havíem de parar la gravadora per asserenar-nos, però molts explicaven la seva història convençuts que cal recuperar la memòria històrica i lluitar contra l'oblit”. En el mateix sentit es pronunciava Pou, qui va descobrir haver nascut a la maternitat a través de la revista Sàpiens, ja que a casa seva no es parlava mai del tema: “No oblidem mai a ningú, és el pitjor que es pot fer a una persona”. I es preguntava: “Quin crim van cometre els nostres pares per ser condemnats a l'oblit?”.

L'acte, com cada presentació del llibre que la mataronina aquests dies fa arreu de Catalunya, també va servir per homenatjar la feina d'Elizabeth Eidenbenz, fundadora de la maternitat en la qual van néixer 597 infants, fills de mares espanyoles exiliades i recloses en camps d'exili francesos, com Ribesaltes, Argelers i Sant Cebrià; com fills de mares jueves, fugitives de l'Europa ocupada pels nazis. La historiadora descrivia així la protagonista de la seva obra: “És una dona extraordinària que compensa la seva fragilitat física amb una mirada molt viva”.

Finalment, la historiadora mataronina també explicar com de quatre pistes difuses en va néixer una gran història, desconeguda fins ara. “Mentre treballava temes sobre l'exili republicà m'apareixien testimonis que em parlaven d'una dona que es passejava pels camps vestida de blanc, neta i immaculada, que es deia senyoreta Isabel”. Però altres pistes, com la informació d'una jove infermera suïssa anomenada Elizabeth Eidenbenz o la descoberta de l'edifici de la maternitat, un palauet a Elna, per part dels Marxaires Mataró-Canigó, van acabar de composar el relat. “En un dinar d'exiliats una dona em parlà de la Maternitat d'Elna. El mateix dia vaig anar a veure l'edifici i en ell vaig llegir una placa sobre el salvament en aquell indret de 597 nadons. Aquella pista va ser la definitiva per comprendre que la senyoreta Isabel dels republicans entre els anys 1939 i 1940 i l'Elizabeth dels jueus del 1940 al 1943 era la mateixa persona”, va explicar Montellà. A partir d'aquí, i en poc temps, aquell petit fil on estirà es convertí en una troca. “La maternitat té una importància vital per una generació i un país que va viure una guerra; la maternitat d'Elna és una gran família de la qual ara ja en formo part”, va concloure Montellà.