Monarquia i frau democràtic

El procés d'abdicació de Juan Carlos I i la coronació del seu fill ha estat una farsa democràtica. És el resultat de l'esgotament del Règim de la Transició i, sobretot, de la mobilització popular independentista catalana. Ara, igual que fa quaranta anys, la disjuntiva és entre aquells qui aposten per la inviable reforma d'Espanya i els qui apostem per la ruptura democràtica. És a dir, o Regne d'Espanya o República Catalana independent.

Aquesta idea no és nova. De fet, ja la trobem expressada a la Crida cap a un estat català (1922), quan Francesc Macià va assenyalar que “l'únic camí per seguir és el de la formació d'un Estat Català sobre la base d'una República Catalana”, tot advertint que “els que hem de témer són, precisament, els traïdors que tenim dins de casa”.

En aquest sentit, convé parar esment que CiU no ha participat en cap mobilització antimonàrquica i que darrera de la seva pretesa neutralitat hi ha la constatació que Artur Mas, que no va participar a la Via Catalana per la Independència, sí que assistirà a la coronació del Borbó per “respecte institucional”. Avís per a navegants: el referèndum del 9N perilla si CiU continua fent genuflexions al marc jurídic i polític espanyol.

D'altra banda, aquests dies també hem vist com el PSCenterrava les seves conviccions republicanes perquè volen seguir amorrats a un plat de llenties en el qual hi han sucat tots els partits que van donar per bona la Transició i la Constitució espanyola de 1978. Al PSC no se l'ha vist ni se l'esperava en les mobilitzacions republicanes, perquè a hores d'ara és una simple sucursal del PSOE, un partit d'ordre, igual que el PP, que només té el suport dels poders fàctics i de les oligarquies econòmiques que ens han robat a balquena.

Tot i les diferències i els matisos, CiU i PSC han estat i continuen sent puntals del poder establert. No volen que canviï res o, simplement, aposten per fer mers canvis estètics. Ambdós partits han demostrat, en ocasió de l'abdicació del Rei d'Espanya, que tenen por a les mobilitzacions populars i, sobretot, al debat democràtic. Una bona prova d'això és la censura de dues propostes de resolució antimonàrquiques presentades per ICV-EUiA i la CUP, que no es van poder debatre en el ple municipal de Mataró, perquè CiU i PSC, junt amb el PP i PXC, van decidir que “ara no toca” parlar-ne. Vergonyós! Però, parafrasejant Ovidi Montllor, “Vostra raó es va desfent.La nostra és força creixent”.Guanyarem!