“Moltes de les meves comèdies tenien un rerefons ben dramàtic”

El veterà actor mataroní Joan Pera s’enfronta a un dels reptes escènics de la seva vida: interpretar ‘L’avar’ de Molière. A primera vista la seva elecció resulta sorprenent: el Pera més popular, el de comèdies com ‘La Extraña Pareja’, és difícil d’associar als grans clàssics teatrals. Però l’actor reivindica que el seu paper a l’obra dirigida per Josep Maria Mestres, que s’estrena al teatre Goya oficialment aquest 16 de febrer, no és “cap salt mortal ni res antinatural”. Més enllà del Pera capaç de fer riure sense parar tota una platea, hi ha un home amb mig segle de trajectòria dalt dels escenaris on ha interpretat tota mena de papers, també dramàtics i de grans autors.

Així que no ens ha de sorprendre pas que interpreti ‘L’avar’?
Per res del món. La meva preocupació sempre ha estat arribar el públic, comunicar amb ell. Això sempre m’ha estat fàcil en l’àmbit còmic, però en el dramàtic tampoc m’és cap problema. Amb Harpagon (el protagonista de l’obra) el repte és el mateix, comunicar-me amb els espectadors, però aquest cop sense tant d’humor, amb moments dramàtics. L’avar és una gran comèdia universal, amb tocs tràgics. Potser al públic li sorprendrà la part més dramàtica de la història.

El seu bagatge va molt més enllà de la comèdia i la televisió.
La gent et penja etiquetes fàcils. Fa uns dies vaig tenir un petit incident al metro perquè vaig tatxar malament el bitllet i em van acabar enviant a un policia. Li vaig dir ‘què haig de fer ara?’ i se’m va quedar mirant i em va respondre ‘expliqui’m un acudit!’.  Aquesta és la idea que tenen molts de mi. Clar que he fet molta comèdia, però la majoria tenen un rerefons ben dramàtic, tapat per l’humor. ‘La extraña pareja’, per exemple, en el fons és un drama que mostra la soledat, malgrat que estigui feta i dita amb gràcia.

Ha afirmat que es planteja l’obra amb voluntat juganera. Què vol dir amb això?
A França portar a escena una obra n’hi diuen ‘jouer’, i els anglosaxons, ‘to play’. Aquí som els únics que no juguem! ‘L’avar’ és una comèdia molt maca que gaudiré, però que també em fa patir per la responsabilitat i les expectatives que han posat en mi. D’aquesta pressió n’escapo jugant, perquè per a mi sortir a escena és un joc preciós, magnífic, és una sort que tenim les persones. Aquest text et permet tota la gamma possible d’interpretacions; el personatge és menyspreable i avariciós, però també té un punt de dolçor, d’enamoradís... Puc jugar amb ell, i també amb les paraules. Bé, tot el que em deixen jugar, clar!

Quin marge de llibertat li ha donat Josep Maria Mestres?
Les meves relacions amb els directors sovint no han estat massa bones, perquè m’agrada improvisar, jugar, i això els molesta. Però amb en Mestres la cosa ha anat molt bé. I això que al principi pensava de mi ‘ai aquest!’. Però ens hem entès molt bé. En una comèdia la relació amb el públic és tan directa que el director pràcticament no hi té res a fer, però en aquest cas parlem d’un personatge tan complex que necessites un director al darrere. Sense ell jo no hauria arribat al nivell que he pogut arribar. El teatre és sempre una obra de conjunt, encara que acabis sortint sol a l’escenari. Quan hi ha una relació bona entre tot l’equip, el muntatge t’agradarà més o menys, però sempre queda rodó.

Com ha estat el procés creatiu de ‘L’avar’?
Aquest cop ha estat un treball duríssim. Hem assajat entre 6 i 8 hores diàries durant mesos. Ja m’agrada fer-ho, però és esgotador, em canso molt. Ja vaig dir que no ho tornaria  a fer.

Per tant no estem davant d’una obra més.
És un punt, una mena de tancament de cercle. Vaig començar la meva carrera en el món dramàtic interpretant obres de grans autors com Bertolt Brecht, Christopher Hampton o Salvador Espriu. Després vaig entrar en una història molt divertida, la de fer comèdia. I el problema, entre cometes, que he tingut és que la gent m’ha estimat molt per això, i jo em veig incapaç de no donar-li el que vol. Ara el que els ofereixo és una comèdia extraordinària amb una manera de fer molt “Pera”, amb la qual no riuran tant com sempre riuen, però que sí que els prometo que els ho farà passar molt bé.

La considera el punt culminant de la seva carrera?
Uf, a mi em fa una mica de por parlar d’aquests conceptes, de culminació, d’arribar al final... Ara fem aquesta obra i ja veurem quin nou camí ens obre!