Molsosa presenta acompanyat d’amics els seus “Records endreçats”

Pep Molsosa, durant alguns anys cap del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Mataró i president del Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme, va presentar ahir a la llibreria Robafaves el CD “Records endreçats”. Es tracta d'un recopilatori de documents, imatges, llistats, cronologies, articles de diaris... agrupats en tres blocs temàtics: el PSC durant la transició, la UGT en aquest mateix període; la implantació, ara fa 25 anys, de la informàtica al consistori mataroní; i la creació de Ciutadans pel Canvi (1982), una formació local que va durar pocs mesos.

La voluntat del CD, segons el seu autor, ha estat “compartir records amb els amics i els companys i aportar elements que donguin una perspectiva més a les problemàtiques actuals, al mateix temps que s'amplia aquesta recopilació de documents”. La presentació d'ahir va destapar la caixa dels records. “Si avui fóssim dijous i no divendres i estiguéssim a TVE en comptes de Can Robafaves, això seria Cuéntame”, va admetre Manuel Mas, exalcalde de Mataró. A part de Mas, també van assistir aquesta presentació diversos amics i companys de Molsosa en aquests tres àmbits de la seva trajectòria professional com l'Arcadi Vilert, actual regidor d'Urbanisme; o Pep Comas, avui regidor d'Educació, entre altres.

Mirant el passat des del present les reflexions van ser crítiques i profundes. “Valen la pena aquests documents per veure el que dèiem fa uns anys i el que diem ara, per comprar el que fèiem abans i el que fem ara... perquè aleshores els nostres missatges eren incendiaris”, va dir Mas. “La democràcia existeix si es conrea cada dia, per això quan miro les coses que vam fer entre el 1975 i el 1986 penso que el millor, malgrat ens ho vam passar molt bé, és que no les haguem de tornar a fer”. Les reflexions de Vilert també van ser en aquest sentit: “Amb aquest CD em pregunto com és que coses que abans passaven encara sónpassen ara. Hem perdut el temps? Però potser sense aquell esforç ara seriem més enrera d'on som ara”. Finalment, Pep Comas, que va confesar no saber ben bé que feia en “aquella aquelarre socialista”, també va valorar molt positivament la tasca recopilatòria però va advertir que “aferrar-se a la memòria pot ser un element de no progrés”.