Mirar, comparar, triar

Ens hem acostumat a ser molt exigents a l'hora d'escollir. Potser perquè mai havíem tingut tantes opcions entre les que seleccionar, repetim una i altra vegada allò de mirar, comparar i triar. L'elecció d'escola no s'escapa a aquest ritual.

És cert que no es tracta d'una elecció qualsevol: saber amb qui hem de compartir la cura i la difícil tasca d'educar els nostres fills és important, i molt. No és estrany, doncs, que ens apliquem de valent en aquesta fórmula tan ben pensada i tan reeeixida, ja, de les “portes obertes” de les escoles.

Enguany, les jornades de portes obertes cauen en plena època de rebaixes; que no ens confongui aquesta coincidència. No hi ha cap raó per rebaixar res: ni el que s'ha d'exigir d'una escola (també disposar de tanta oferta ens fa ser més exigents a tots plegats) ni el que s'ha d'exigir d'una família respecte de la seva obligació primera.

Les portes obertes funcionen bé. La predisposició de pares i mares a confirmar allò que han sentit dir o ja intueixen d'un centre deu ajudar molt. I les ganes de cada escola de mostrar allò que té com a més reeixit i atractiu, encara més. Una i altra cosa fan que, per uns dies, informar-se sobre les escoles i visitar-les durant aquestes ben anomenades “portes obertes” sigui –per a moltes mares i pares– una activitat preferent i carregada d'emoció i d'expectatives. Després vindran la incertesa, l'alegria o el petit disgust. Però el primer pas és conèixer i preguntar, veure i contrastar l'opinió. Entrar en el secret de cada escola. I això, avui per avui, només es pot fer si les escoles tenen la porta oberta; les portes ben obertes. I les tenen, ja ho crec!