Capgròs
La mort del Dr. Miquel Siguan ha deixat l'àmbit de la nostra cultura universitària un bon tros desvalgut d'allò que en podem anomenar la presència de la cultura humanística. Per damunt de la seva especialitat de psicòleg, per cert reconegut universalment, Siguan es va mostrar sempre com un gran humanista, aquest era un gran factor de qualitat afegit al seu treball científic en el camp de psicologia i de psicolingüística.
Un humanista, tanmateix, inquiet i treballador i encara servicial . Sempre, però amb una dosi de discreció admirable. Era una autoritat reconeguda, com hem dit, en el seu món acadèmic, allunyada sempre dels criteris inamovibles, receptiu amb simpatia valgui el sentit etimològic de la paraula, també i amb esperit col·laborador i servicial per a la causa d'una educació millor.
Des dels anys setanta, vaig tenir el privilegi de poder-lo tractar, de col·labora-hi. No sempre coincidírem en els plantejaments escolars que jo gosava proposar. Sempre, escoltava, i àdhuc donava recolzament sovint a les propostes amb la seva aportació des d'un punt de vista científic.
La posició del Dr. Siguan en relació a la llengua i a l'escola va ser valenta i tractada amb gran cura, com saben fer els savis quan intervenen en temes delicats com és el cas de la implantació de les llengües nacionals de l'Estat Espanyol als respectius territoris.
Encara recordo que a la Universitat de Deusto, a finals dels setanta en unes jornades sobre les llengües i l'ensenyament, quan en la meva intervenció vaig exposar quina era la posició de la Delegació d'Ensenyament de Català d'Òmnium sobre aquesta qüestió tots els nens del Països Catalans han de rebre l'educació en català i aprendre el castellà bé, parlin com parlin a casa , en el context d'unes intervencions posteriors molt dures en relació al concepte que jo acabava d' exposar, el Dr. Miquel Siguan va dir, esmento de memòria, : Cal considerar que sempre en valen més dues que una de llengües. Va ser un cap de corda aclaridor i important per al procés que, des de la societat civil, s'estava endegant a favor de l'escola catalana en un àmbit universitari i exterior a Catalunya.
Una aportació de gran relleu d'aquest catedràtic incansable i rigorós a la qüestió del bilingüisme i del plurilingüisme va ser l'organització anual dels Seminaris Llengua i Educació que se celebraven al Palau Mar i Cel de Sitges des dels darrers setanta. El gran valor d'aquestes jornades científiques és que aportaven, oportunament i en cada moment uns continguts que feien créixer, aclarien, i informaven, a través de veus reconegudes tant d'aquí mateix com d'altres països, en la qüestió d'ensenyament i aprenentatge de les llengües i en la llengua. amb experts d'aquí i de fora.
Fou director de l'ICE de la Universitat de Barcelona. Quan es va instaurar la Generalitat de Catalunya ( 1978 ) va posar la institució a disposició per a organitzar la formació de mestres per mitjà del Reciclatge de Català. La seva implicació i el seu consell van ser decisius per endegar una operació de gran envergadura que, ja adherides també les altres universitats, comptava en 1982 amb 18.150 alumnes-mestres i amb 83 llocs d'impartició per tot el territori. La formació en llengua catalana dels mestres anava avalada per les universitats i va constituir una del es grans revolucions positives en el marc de l'ensenyament.
Quan l'any 1983, l'ensenyament en català per a alumnes no catalanoparlants, es va estructurar i concretar en el Programa d'Immersió Lingüística, els Seminaris celebrats a Sitges havien proporcionat un aval científic i una informació inestimable ja que havien apropat els coneixements de grans experts reconeguts internacionalment, que n'ocupaven la tribuna, als mestres i professor de Catalunya i també d'altres països de l'Estat en llur missió de fer una escola en funció d'un país.
Des de l'àmbit científic i universitari, el nom de Miquel Siguan ocupa un lloc d'honor en la tribuna dels que han treballat per la llengua i per l'escola. Que és una manera molt noble de construir un país. Que la terra li sigui lleu.
Comentaris