Migracions, maneres de viure

“Suïssa està patint una fortíssima pressió per part d'Europa. Alemanya especialment vol acabar amb el seu etern sistema neutral i força a la confederació Helvètica a adherir-se a la UE. La suïssa francesa veu amb bons ulls a Europa, la part alemanya no. Són més nacionalistes i té més recels d'integrar-se a la unió, però això no és suficient, la crisi augmenta la pressió. El somni suís té els seus dies comptats”

Aquestes inquietants declaracions me les va dir una noia, filla d'espanyols, a l'oficina d'una coneguda agencia d'ocupació de la capital helvètica. Tenia pensat fer una entrevista amb ella d'entre deu i quinze minuts i vaig acabar parlant amb ella una hora i mitja. Vàrem parlar de les ofertes de treball, opcions, i de la situació política actual de Suïssa i les seves gents. Les seves paraules semblen guanyar pes amb el temps.

Porto any i mig a Suïssa, he canviat d'habitatge tres vegades i dues de treball. He hagut de posar-me al dia de l'existència d'infinitat d'assegurances, de salut, de l'habitatge, de responsabilitat civil, de tot. He hagut d'aprendre a defensar-me parlant en francès, entendre el portuguès amb soltesa, mig parlar l'italià com a pont entre altres llengües, i ara mateix aprenent l'alemany, barrejat amb el Schweizerdeutsh, el dialecte de l'alemany que es parla a Suïssa. Més concretament de Haslital, la zona del Berner Oberland, la zona més “profunda” del cantó de Berna, un dels cantons (províncies) més grans del país.

Fa any i mig vaig deixar el meu últim treball, el qual vaig aconseguir gràcies a l’Impem, l'oficina d'ocupació de Mataró. El treball era de mitja jornada, les possibilitats de prosperar eren mínimes, només sobreviure, però per primera vegada en molt temps, vaig trobar a un cap que confiava en mi, vaig trobar serietat, i alhora bon rotllo, però una infinitat de comandes sense pagar pels clients. La cosa no pintava bé. No calia ser molt intel•ligent per saber que quan tornessin a acomiadar a gent, jo seria el primer en sortir. Així que vaig decidir plantejar-me per primera vegada de debò la idea d'anar-me a treballar a l'estranger. Volia veure amb els meus propis ulls si podia haver-hi una vida millor més enllà de les nostres fronteres. Vaig buscar treball per internet durant sis llargs mesos, redactant el meu cv en diversos idiomes, amb ajuda, per descomptat. Em vaig deixar la vista en la pantalla de l'ordinador, recercant ofertes de treball, condicions, emplenant formularis, enviant fax, fent trucades a l'estranger, etc… fins que va sortir l'oportunitat, just quan en el meu treball acabaven de posar-me a jornada completa. Prendre la decisió va ser dura.

Vaig estar treballant a la part francesa de Suïssa justament un any, el temps necessari per poder tindre dret al “chomage”, dret a la prestació per desocupació. Es va acabar el treball a la meva empresa, però ho havia aconseguit, disposava d'un permís de fins a 5 anys al país i dret a una prestació per desocupació (indefinida, fins que trobés un nou treball) justa tant per a l'aturat com per a l'estat. A Suïssa procuren que tu mateix participis activament en la recerca d'ocupació, has de enviar noms i adreces d'empreses a les quals els has enviat el teu CV, almenys a deu. Si no envies aquestes cartes de postulació, si no et presentes a les cites que et donen per orientar-te laboralment, o els cursos que t'ofereixen (tots gratuïts i pagats els transports) et retiren immediatament la prestació.

Per sort vaig trobar feina en una altra empresa i no vaig haver de fer tots aquests tràmits. Per llavors ja havia pres la determinació de buscar treball en la part alemanya, la part francesa, sobretot la fronterera, estava començant a col•lapsar-se de gent vingudes de tots els països d'Europa. Ginebra és un formiguer. El cantó de Vaud i el de Fribourg, on residia, començava a notar-se l'augment de gent vinguda de fora a la recerca de treball. Massa candidats per a una oferta de treball moderada. Em sembla que una altre vegada vaig encertar a canviar de zona. Els alemanys estan tornant al seu país gràcies a la nova creació de treball que està vivint Alemanya . Van deixant un buit a altres treballadors vinguts d'altres països. En canvi, l'atur a França està augmentant considerablement, cada vegada vénen més francesos a la part francesa de Suïssa . A qui preferiran a l'hora d' escollir entre un candidat francès o un espanyol?

Així que aquí estem, aprenent alemany, primer amb un curs bàsic, després preguntant i preguntant a altres espanyols, a suïssos, a tothom. Per sort em van posar a treballar amb suïssos, nois joves, l'ideal per aprendre més ràpid l'idioma. Ells m'ensenyen alemany i el dialecte, i jo el castellà i una mica de català. Em van sorprendre en saber que seguien les notícies que anaven sortint d'aquesta nova ona d'independentisme a Catalunya. No s'atreveixen a dir si els sembla bé o malament, només els desperta curiositat la idea d'una secessió. Del que no donen crèdit és del preu de l'habitatge a Espanya, dels raquítics sous enfront del que es paga d'impostos. Quan els hi expliques que a Espanya si no pots seguir pagant el teu habitatge, et fan fora de casa i a sobre has de seguir pagant el deute, es porten les mans al cap. En confiança em pregunten si som ximples en acceptar aquestes condicions. Encara m'ho estic preguntant.

Visitar l'ambulatori del poble on visc és com de conte. Tot nou, adornat amb motius naturals, molt minimalista, gens sobrecarregat, tot molt acollidor. Les vistes des de la sala d'espera són espectaculars, la vall, les muntanyes al fons i una dels nombrosos salts d'aigua que poblen aquesta zona. No hi ha aglomeracions, potser perquè cada visita al metge et costa 40 fr (uns 33 €), encara que paguis mensualment la teva assegurança de salut, la teva Krankenkasse per un preu mòdic de 300 fr amb una franquícia de 300 fr. És a dir, tota visita al metge, intervenció que no superi aquests 300 fr, els poses de la teva butxaca, si supera aquesta xifra, es fa càrrec la teva assegurança. Aquí si vas al metge és perquè realment ho necessites. Tot té un preu, tot costa, procuren no abusar dels serveis públics. Si detecten algun tipus de frau, tenen mecanismes per assegurar-se que ho paguis. La política d'immigració, que a primera vista pot resultar massa restrictiva, té la seva lògica. No concedeixen més visats si ja tenen més gent ja a l'atur. Miren pel benestar del país, per la seva sostenibilitat.
Una altra dada reveladora, és saber que només els membres del Senat poden dedicar-se a la política exclusivament, que la resta de polítics, alcaldes, regidors i altres càrrecs públics tenen els seus propis treballs, no viuen d´això, assegurant-se que qui es fica en política ho faci pel bé dels seus conciutadans.

En poques setmanes tornaré a Espanya, torno a Mataró de vacances. Tinc ganes de veure a la meva família i els meus amics després d'un any. Però també tinc por de trobar-me una ciutat més grisa. De saber ara més que mai que existeixen mitjans, alternatives, però que ens impedeixen aplicar-ho a força de porres per part de les mateixes persones que teòricament, haurien de vetllar per la nostra seguretat.