Matthew Tree encoratja a parlar en català als immigrants

“A Catalunya hi ha més d’un milió de persones vingudes de fora, que estan decidint què fer lingüísticament. Si els empenyem cap al castellà, els excloem socialment i perdem una oportunitat d’or, perquè la immigració és manà caigut del cel pel futur cultural de Catalunya”. L’escriptor Matthew Tree va parlar clar i català ahir dimecres a Can Palauet, encoratjant els assistents a dirigir-se en català als immigrants, durant l’acte inaugural del curs 2007-2008 del Centre de Normalització Lingüística.

Tree, nascut a Londres l’any 1958 i afincat a Catalunya des de finals de la dècada dels 70, va explicar que ha observat entre els catalans “una mena de cohibició mental” que els fa entendre que és “aparentment impossible” adreçar-se en català a persones estrangeres. “Fins i tot quan aquests es dirigeixen a ells en català, els contesten en castellà. Conec infinitat de casos en què això ha passat”, va afirmar. Va posar com a exemple el d’un adolescent procedent de Guinea Conakry, que en dos anys va aprendre a parlar i escriure el català. “Sempre li passa que parla en català i li responen constantment en castellà. Arriba un punt en que sospita que darrere d’aquest fet hi ha un cert racisme”.

L’escriptor va apuntar que hi ha “raons històriques” i “traumes heretats” que provoquen els fets que va descriure. “Els catalans van patir 40 anys de ridiculitzacions, de detencions i fins i tot de tortures només per parlar en català al carrer”. Tree va aterrar a Catalunya en plena transició democràtica, i va decidir aprendre català tot i que pràcticament no hi havia institucions on els adults poguessin estudiar la llengua, i aquesta era molt poc visible als carrers. Llavors, segons va explicar, els seus amics l’encoratjaven i el felicitaven per la iniciativa d’aprendre català. “Encara que no et servirà de molt, perquè l’any 2000 serà un idioma mort”, va recordar que li deien. “Constantment els catalans es pregunten si el seu idioma s’està morint, i això resulta confús per als estrangers”, va apuntar.

Canvi d’actitud lingüística
Tot i així, va considerar que “30 anys després de la mort de Franco, cal un canvi en l’actitud lingüística”. Pel conferenciant, la integració lingüística dels nouvinguts és un fet clau. “A Londres vaig viure com les primeres onades d’immigrants, durant els anys 60 i 70, generaven rebuig, però més endavant la gent va començar a adonar-se que alguns dels millors creadors en llengua anglesa venien de la immigració”. Una situació que ara es pot repetir, segons Tree, a Catalunya: “L’onada migratòria que tenim podria ser una injecció de valors culturals fantàstica”