Mataronins il·lustres

El 12 de maig s'ha celebrat l'acte d'incorporació del Dr. Pere Montserrat Recoder, eminent botànic i naturalista, a la Galeria de Mataronins Il·lustres. Es fa en vida i potser és la primera vegada a la història que es procedeix així. L'acte va ser digne, bastant solemne, però el fet en si i l'enorme vàlua de homenatjat potser mereixien més caliu.

Durant molts anys vàrem veure els mateixos mataronins il·lustres en els quadres, llavors penjats a la Sala de Plens municipal. L'alcalde Antoni Martí i Coll, liberal durant el franquisme, va voler posar-n'hi dos més, Antoni Puigblanch i Josep Puig i Cadafalch. La Falange –el partit únic del règim-, que li seguia els passos, va aconseguir frenar-ho. Estava aprovat però no es varen arribar a col·locar els retrats. No va ser fins a la democràcia, i amb Joan Majó d'alcalde, que l'erudit exiliat a Londres i l'arquitecte i antic president de la Mancomunitat hi varen entrar.

Durant anys no se n'ha parlat del tema i ha estat amb l'alcalde J. A. Baron que s'ha ampliat la nòmina amb dues personalitats més, l'esmentat Dr. Montserrat i el primer catedràtic de Llengua i Literatura catalanes després de la Guerra, el Dr. Antoni Comas. Aquestes dues incorporacions no sé si obligaran a modificar l'espai on ara “habiten” els il·lustres, més a prop dels llimbs que de la terra.

Perquè la cosa no hauria de quedar així, tot i que en aquestes qüestions s'ha de procedir amb cura i cautela per tal que no se'n rebaixi l'exigència. Quan un nom hi entra ha de ser assumit per tothom, o gairebé, ja que són decisions que queden per sempre. Una figura que penso que hi podria ser amb tots els ets i uts és l'arquitecte Josep Goday i Casals, un dels grans noms del Noucentisme, autor de moltes escoles municipals barcelonines i co-autor amb Puig i Cadafalch del monumental estudi “L'arquitectura romànica a Catalunya”. I un altre que té prou mèrits, al meu criteri, és el Fill adoptiu de la Ciutat, Joan Peiró.