immigrants
immigrants

Zona única: una elecció (relativament) lliure

Mataró aposta per un sistema d’elecció escolar sense condicionants geogràfics, una fórmula amb avantatges però que també genera dubtes i problemes

Viure a Cerdanyola i desplaçar-se cada dia al Camí de la Serra, perquè una escola de l’altra punta de la ciutat ofereix un projecte innovador que resulta, en teoria, més atractiu que el que presenten les escoles del barri on es resideix. Una situació que és força habitual a Mataró des de l’any 2012, quan la ciutat va implementar el sistema de zona única en la preinscripció escolar, eliminant els condicionants geogràfics en l’elecció d’escola de primària o secundària. Fins llavors la ciutat estava dividida en dues zones (est-oest) i les famílies no podien portar els seus infants a centres que no pertanyessin al sector on vivien. El govern de CiU va eliminar aquesta barrera i el del PSC actual, després d’estudiar-ne les conseqüències, va decidir mantenir-la.

“Estudis comparatius ens van mostrar que la decisió no tenia repercussions massa importants per a les escoles de la ciutat i, en canvi, facilitava que a les famílies els fossin adjudicades la primera o segona elecció de centre”, explica Sandra Lafuente, cap del Servei Educatiu de la Direcció d’Ensenyament de Mataró. El govern actual tenia dubtes sobre mantenir aquest sistema, ja que part de la comunitat educativa n’és contrària pels efectes teòricament negatius que pot tenir en àmbits com la segregació escolar. És a dir, la creació de guetos en aquelles escoles de barris amb un alt índex de famílies d’origen immigrant i desfavorides socioeconòmicament que aposten per la proximitat com a únic criteri d’elecció escolar, mentre que les famílies amb més recursos dels citats barris opten per escolaritzar els seus fills a escoles d’altres sectors de la ciutat perquè el sistema els ho permet.

pati escola 1 vertical2

“Vincular la segregació escolar amb el sistema de zona única no té sentit”, defensen des del consistori. Els problemes de la segregació existeixen a la ciutat, amb determinats centes que acumulen un percentatge exagerat d’alumnes d’origen immigrant, malgrat que informes com el del Síndic de Greuges de 2016 alaba Mataró per bones pràctiques en aquest sentit. “Però són problemàtiques complexes, lligades a la segregació social, que cal combatre amb polítiques urbanístiques i socials”, defensa el regidor d’Educació, Miquel Àngel Vadell.

“Vincular la segregació escolar amb el sistema de zona única no té sentit” (Sandra Lafuente)

Dit això, des de l’àmbit educatiu hi ha molta feina a fer per evitar la segregació. “Malgrat que puguem escollir centres d’arreu de la ciutat, la proximitat és un valor que cal promoure, és molt important que les escoles siguin atractives per a les famílies que viuen als seus entorns, siguin del barri que siguin”, relata Pep Timoneda, cap del Servei d’Ensenyament. Però com es pot aconseguir això? Des del consistori creuen que calen fórmules de discriminació positiva. “Aquestes escoles s’han de dotar de més recursos humans i de tot tipus, facilitar-los més activitats extraescolars variades i de qualitat, amb decisions valentes per part de la Generalitat que regenerin els sistemes escolars dels barris més complexos”, resol Vadell.

“És molt important que les escoles siguin atractives per a les famílies que viuen als seus entorns” (Pep Timoneda)

Des del consistori també s’intenten dur a terme mesures que facin de les escoles d’aquests barris un atractiu per a les famílies dels mateixos. Enguany s’ha impulsat el projecte Mataró Educa +, que involucra diferents centres de Cerdanyola per oferir als seus alumnes activitats extraescolars d’anglès, teatre, esports, ciència o arts plàstiques a un preu molt econòmic, de la mà d’entitats i empreses de prestigi a la ciutat. A més, en col·laboració amb el TecnoCampus i la Fundació Bofill, s’ha impulsat el projecte Magnet a les escoles Peramàs i Rocafonda, que promouen la transformació educativa d’aquests centres que aposti per la innovació i la qualitat. Tampoc és casualitat l’elecció del Tomàs Viñas (avui Mar Mediterrània) i Àngela Bransuela, a Cerdanyola i Rocafonda respectivament, per convertir-los en instituts escola, els primers centres públics que ofereixen educació continuada dels 3 als 16 anys. De cara a evitar la segregació i la ‘guetització’, s’intenta que els centres educatius d’aquests barris ofereixin projectes diferenciadors perquè alumnes de tota la ciutat hi acudeixin. Un exemple d’èxit està sent l’Institut Cinc Sènies a Rocafonda, que gracies a ser el primer centre de secundària de la ciutat que treballa per projectes enlloc de per assignatures, atreu un alumnat molt diversificat.

És un sistema realment equitatiu?

La realitat és que les famílies de nivell socioeconòmic més baix escullen els centres educatius per proximitat, mentre que les de nivell més alt ho fan pel projecte educatiu que presenten. I en un moment on cada escola ofereix, com a mínim sobre el paper, un projecte innovador i singular, “és difícil posar límits en l’elecció”, com defensen des de l’Ajuntament. Però una part de la comunitat educativa mataronina creu que segueix sent necessari. Així ho afirmen des de la Plataforma Unitària per a la Defensa de l’Educació a Mataró (PEM). Un dels seus membres, Joan Lleonart, apunta que el sistema de zona única no és equitatiu: “Seria just per a tothom poder escollir l’escola que es vulgui si tothom tingués les mateixes capacitats i condicions per desplaçar-se per la ciutat, però no tothom s’ho pot permetre”. Només les famílies amb rendes més altes o capacitat de conciliació familiar i laboral poden assumir-ho, mentre que la resta s’han de conformar sempre amb l’escola que tenen a tocar de casa. “Per tant, no és un sistema equitatiu”, afirma Lleonart.

“La zona única no és un sistema equitatiu, no tothom pot permetre’s desplaçar-se a escoles d’altres barris” (Joan Lleonart)

Des de la PEM aposten per un sistema radial, que posi la proximitat com a valor bàsic ja que limitaria l’elecció a les escoles més properes al lloc de residència, quelcom que ja s’aplica a Mataró en el cas de les escoles bressol. Des del consistori apunten que la distribució dels equipaments educatius ho fa difícil, però la PEM ho considera factible, i necessari de cara a combatre la segregació.  “Les famílies que es poden desplaçar ho fan i marxen dels seus barris, i les que no s’hi queden”, resol Lleonart, que considera en tot cas que els problemes de guetització van més enllà. “Cal garantir la distribució equilibrada i equitativa dels alumnes amb necessitats especials, però també anar més enllà”. Des de la PEM posen l’accent en la necessitat de transformar els barris segregats a base d’inversions urbanístiques, d’equipaments, serveis i d’habitatge per transformar-los i diversificar-los. “Només així les seves escoles també es poden transformar”.


Escoles públiques de primera i segona categoria

Des del propi ajuntament reconeixen que a la ciutat, com passa al conjunt del país, s’ha establert una xarxa oficiosa d’escoles públiques de diferent categoria. Per una banda, aquelles situades en determinats barris que compten amb famílies de classe mitjana i més benestant, amb Associacions de Mres i Pares amb més recursos i capacitat d’organització per promoure projectes educatius complementaris potents. Per l’altra, les que congreguen més alumnes de famílies desfavorides, on la situació és força més complexa. La distància entre aquest dos tipus d’escoles, tot i pertànyer a un mateix sistema públic que en teoria no estableix diferències, creix any rere any. “Creiem que la zona única alimenta aquesta doble xarxa”, afirmen des de la PEM, que recorden que aquest fet se suma a l’existència del doble sistema públic-concertat que, ja de per si, consideren, és desigual.

 

 

 

 

Arxivat a:

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive