Capgròs
En record de les víctimes de l'11M i els seus familiars i amics
Ja han passat vint anys d'aquell 11 de març de 2004 d'infaust record. Vint anys de la massacre jihadista que va segar la vida de 193 persones i va causar gairebé 2.000 ferits, a més del mal provocat en primer lloc als familiars de les víctimes i a tota la societat espanyola en general. Tristor, indignació, desesperació, por... Tothom vam sentir aquestes sensacions aquell matí en què teníem el nostre cor i el nostre cap a Madrid.
Què va passar a Mataró aquell 11M i com es van viure els dies següents? Com a la resta d'Espanya, a la nostra ciutat es vivia la recta final de la campanya electoral de les eleccions generals d'aquell 2004, any de fi d'etapa del govern Aznar, que passava el testimoni a Mariano Rajoy, a qui la majoria d'enquestes donaven la victòria en els comicis que tindrien lloc tres dies després, el diumenge dia 14. El que va passar ho recordem perfectament: l'engany massiu per part del govern i els seus mitjans de comunicació afins per fer creure a la població que l'autora dels atemptats era la banda terrorista ETA, quan ja es tenien proves clares que podia haver estat alguna organització jihadista vinculada a Al-Qaeda, va despertar una onada d'indignació que va fer augmentar la participació en les eleccions uns nou punts respecte de quatre anys enrere. Diumenge a la nit, el PSOE de Zapatero guanyava les eleccions. La història la coneixem sobradament. Els recomano la visualització dels dos programes de "Lo de Évole" dedicats als quatre dies que van de l'11M al 14M. Val la pena per entendre el desvergonyiment i la manca d'humanitat d'alguns dirigents del PP i significats periodistes en aquells dies.
En tenir coneixement dels atemptats, i a mida que s'anaven coneixent les terribles conseqüències al llarg del matí d'aquell 11M, els mataronins, com no podia ser d'una altra manera, van seguir amb interès les notícies via ràdio, televisió i internet, des de casa o des dels centres de treball. Els polítics locals també van començar a moure's. Joan Antoni Baron, llavors tinent d'alcalde però a punt d'esdevenir batlle en substitució de Manuel Mas, recorda que es va assabentar dels atemptats repartint propaganda electoral a la porta dels especialistes del Camí del Mig: "algú que passava per allà ens va informar que havia hagut un atemptat i que semblava que hi havia molts morts, i de seguida vam recollir la paradeta. Em vaig dirigir a l'Ajuntament i allà vam començar a conèixer les notícies per la televisió. A mig matí, recordo que gent vinculada a Maulets ja ens deia que allò no havia pogut estar ETA, i ja vam començar a tenir dubtes".
Com recorda Manuel Mas, llavors alcalde de Mataró, aquell mateix matí es va celebrar un ple municipal urgent de l'Ajuntament de Mataró en què es va aprovar una declaració institucional de condemna dels atemptats, votada afirmativament per la totalitat dels vint-i-set regidors de la corporació. Llavors, hi havia representats els grups municipals següents PSC (11 regidors), CiU (6), PP (5), ICV-EUiA (3) i ERC (2). El text complet de la declaració va ser aquest:
Els atemptats ocorreguts aquests matí a diversos punts de Madrid ens han tornar a corprendre i indignar profundament, com sempre passa amb aquests fets.
Malgrat que no hi ha diferències ens els efectes del terrorisme, sigui allà on sigui, i a qui colpeixi, no deixa d'esgarrifar-nos la magnitud dels fets d'avui i la condició dels afectats pels crims d'aquests matí.
El terrorisme no pot vèncer mai una societat que no pot abdicar de la legitimitat que li dona la seva veu pacíficament expressada.
Amb aquesta convicció cal doncs, mantenir la serenitat i la confiança en la força de l'expressió democràtica.
Per aquests motius, L'Ajuntament de Mataró per unanimitat de tots els Grups Municipals presents al Consistori : PSC, CIU, PP, ICV-EUA, ERC aproven la següent declaració institucional:
1r.- Tal com hem fet sempre davant fets semblants, rebutgem i condemnem els atemptats terroristes d'aquests matí a Madrid que no tenen, ni els hi donarem mai, cap justificació política.
2n.- Manifestem en nom dels ciutadans i ciutadanes de Mataró els nostre suport als afectats i a les seves famílies, i molt especialment el nostre condol i el més intens sentiment a les de les víctimes mortals.
3r.- Expressem la solidaritat dels mataronins i les mataronines al poble de Madrid i a les seves institucions que farem arribar al seu Alcalde i a la Presidenta de la Comunitat.
4t.- Expressem el nostre reconeixement a les forces de seguretat de l'estat, als cossos de protecció civil, de bombers i sanitaris, i als voluntaris i voluntàries per la seva actuació, que ha contribuït en lo possible a l'ajut de les víctimes i als seus familiars.
5e.- Convidem als nostres conciutadans i conciutadanes a sumar-se a aquelles manifestacions d'ordre cívic que es convoquin, i molt especialment a les ja proposades pel President de la Generalitat de Catalunya i per President del Govern per expressar la repulsa a aquests execrables fets.
6e.- Volem expressar també la nostra voluntat i convicció de que els terroristes siguin derrotats sense condicions, amb tota la fermesa i des de l'Estat de Dret, en defensa de la vida, i de la legalitat democràtica com expressió del nostre sistema de llibertats. La vida, la convivència, la democràcia i la llibertat son valors que mai no permetrem que ningú posi en entredit.
7e.- Fem una crida a la ciutadania per una massiva participació en la jornada electoral del proper diumenge com la millor expressió de la voluntat democràtica, de condemna del terrorisme i com a única via de convivència en pau i llibertat."
Després de la lectura i aprovació de la declaració, els assistents al Ple es van posar de peu i van fer un minut de silenci. Representants de tots els partits van fer declaracions aquell dia en el mateix sentit, condemnant l'atemptat terrorista. En una notícia publicada a Capgròs, es recollien declaracions d'Esteve Terradas (PSC), Albert Batlle (CiU), Víctor Ros (PP), Eduard López (ERC), Màrius Garcia (ICV), Antonio Ruiz (Alternativa Vecinal de Mataró), Pilar González-Agápito (PSC), Oriol Batista (PSC), Genís Bargalló (ERC), Josep-Lluís Martí (CiU), Montse López (PSC), Consol Prados (PSC), Alícia Romero (PSC), Pep Comas (ICV) i Quiteria Guirao (ICV). La campanya electoral va quedar suspesa i es van anul·lar els actes electorals.
Aquell mateix matí de l'11 de març, desenes de persones es van concentrar davant l'Ajuntament per manifestar el seu rebuig a l'atemptat. L'alcalde, Manuel Mas, va llegir una declaració de condol i condemna dels atemptats. A mida que van anar passant les hores i s'anaven coneixent noves notícies, no estava tan clar que ETA hagués pogut perpetrar aquella massacre i la indignació va anar creixent a mida que la gent percebia que el govern del PP estava mentint a l'opinió pública.
Tal i com va explicar Francesc Castanyer a Capgròs, el divendres 12 de març els mataronins van respondre massivament a la crida contra el terrorisme. Més de mil persones van "ocupar" la Riera. Un grup de nens va seure en cercle davant l'Ajuntament i va col·locar espelmes i diverses pancartes pacifistes. La gent es va concentrar entre el carrer Nou i la plaça de Santa Anna, arribant a cobrir també el carrer de Sant Josep, des de la Riera fins a la Muralla de Sant Llorenç. Tenint en compte que molts mataronins es van desplaçar la mateixa tarda a Barcelona per participar en la manifestació que s'havia convocat a la capital catalana (els trens del Maresme anaven plens de gom a gom), la concentració mataronina va ser un èxit absolut, doncs no s'havia anunciat cap convocatòria a nivell local. La tinenta d'alcalde Pilar González-Agápito va explicar que el 010 havia rebut aquell dia més de mil trucades, i va ser l'encarregada de llegir la declaració institucional aprovada pel ple municipal el dia anterior, ja que l'alcalde, Manuel Mas, es trobava a la citada manifestació de Barcelona. En finalitzar, molts ciutadans es van quedar davant a l'Ajuntament i van cridar consignes de "ja n'hi ha prou" i "assassins". Una pancarta pacifista d'un col·lectiu de magrebins també va ser rebuda amb grans aplaudiments. El fotògraf i exregidor del PSC Ramon Manent va explicar a Capgròs que havia estat la vegada que havia vist més gent a la Riera. Mentrestant, a l'interior de l'Ajuntament diversos regidors comentaven el comunicat d'ETA desmentint la seva participació en els atemptats de Madrid. Al barri de Cerdanyola també es va produir una manifestació espontània al llarg de l'avinguda Gatassa. Molts mataronins també van penjar senyeres amb crespons negres als seus balcons en senyal de dol.
Dissabte 13 de març la indignació amb les mentides del PP va assolir el seu màxim nivell, i arreu d'Espanya es van succeir les concentracions davant de les seus del partit d'Aznar. En una època en què encara no existien les aplicacions de missatgeria instantània com whatsapp, es van fer virals diferents missatges SMS cridant a la mobilització. El més famós de tots, aquell que va córrer sobretot als telèfons madrilenys i que deia això: "¿Aznar de rositas? Lo llaman jornada de reflexión y Urdaci trabajando? Hoy 13-M a las 18h. Sede PP c/Génova 13. X la verdad. Sin partidos. Pásalo". La convocatòria davant de la seu nacional del PP a Madrid va ser un èxit. A Mataró, Joan Antoni Baron recorda perfectament que l'alcalde Mas va donar instruccions explícites per tal que cap regidor socialista participés d'aquelles concentracions.
El cert és que a la nostra ciutat aquella tarda-vespre de dissabte va haver una concentració amb cassolada inclosa davant de la seu del PP, situada llavors a La Rambla. En el transcurs de la mobilització, que va durar unes dues hores i on s'hi van aplegar al voltant de quatre-centes persones, es va penjar al balcó una pancarta amb el lema "PP=assassins", i a causa d'aquell fet van imputar dos membres de la CUP, Xavier Safont-Tria i Joan Jubany, que van haver de declarar als jutjats acusats d'haver penjat la pancarta. Joan López, llavors líder del PP a la nostra ciutat, va denunciar que un regidor d'ERC, Toni Civit, havia assistit com a observador en aquella concentració, i va demanar explicacions a l'alcalde de la ciutat, Manuel Mas, doncs Civit formava part del govern municipal i se l'acusava d'haver fet servir el telèfon mòbil institucional per enviar SMS convocant a la concentració a La Rambla. Joan López va qualificar de "nazis" i membres d'un "grup totalitari" els qui van "assaltar" la seu del PP aquell 13 de març.
En aquest punt, crec que val la pena recordar que un mes abans dels atemptats, en un ple municipal celebrat el 12 de febrer, es van aprovar dues mocions contra qualsevol manifestació terrorista. La primera de les mocions que es van aprovar la va presentar el PP, i consistia en l'adhesió de l'Ajuntament al Manifest de Madrid, elaborat en el I Congrés Internacional de Víctimes del Terrorisme. En aquest manifest es demanava el compromís de tots els governs en la lluita contra el terrorisme i en la protecció i ajuda a les seves víctimes; es demanava a la comunitat internacional que harmonitzés les seves legislacions internes en matèria de terrorisme i en tot allò que afectés a les víctimes; i es demanava a diversos sectors de la societat com les ONG's, organitzacions civils defensores dels drets humans, mitjans de comunicació i a la mateixa població civil, que la seva lluita i rebuig al terrorisme fossin constants. Aquesta moció va ser aprovada amb els vots a favor de PSC, CiU i PP, amb les abstencions d'ICV-EUiA i ERC per raons òbvies, doncs un cop més el PP feia ús de l'oportunisme per utilitzar el terrorisme per fer electoralisme. En segon lloc, es va aprovar una altra moció, presentada per via d'urgència per ERC i ICV-EUiA. En el text es rebutjava l'ús de la violència amb finalitats polítiques independentment de la cobertura ideològica que adoptés, es feia pública la solidaritat amb totes les víctimes de qualsevol tipus de violència terrorista, es feia una crida a la comunitat internacional perquè assumís la seva responsabilitat i impulsés avenços per fer possible una convivència pacífica i democràtica a la vegada que es potenciessin mesures de prevenció de conflictes, i es manifestava l'oposició a qualsevol intent d'instrumentalització o utilització barroera del fenomen terrorista amb finalitats ideològiques o polítiques. Aquest darrer punt, malgrat ser votat afirmativament pel PP, un mes després es va veure, com tantes altres vegades, que quedava en paper mullat per al partit encapçalat en aquells temps per José María Aznar.
La jornada electoral del diumenge dia 14 de març va transcórrer amb normalitat a la nostra ciutat. 85.172 mataronins estaven convocats a exercir el seu dret a vot en aquelles eleccions generals. Tal i com recollia Capgròs, l'alcalde i candidat a diputat en aquelles eleccions, Manuel Mas, va votar a les onze del matí a una escola pública del carrer Llauder, acompanyat de la seva esposa i del primer secretari del Partit, Joan Antoni Baron. En declaracions a la premsa, Mas va explicar que aquelles eleccions eren "diferents", i va explicar que portaven "un mes i mig de trasbalsos" i que caldria "analitzar els resultats en funció de totes aquestes coses, especialment de les últimes hores que han estat tenses perquè la gent pensa que se li ha amagat informació per motius electorals. El fet que els dos-cents morts siguin responsabilitat d'uns o dels altres canvia molt les coses", va dir. A la sortida del col·legi electoral, Mas convidava la gent a votar "en funció de tot el que ha passat" i contestava amb un "no ho sé" a la pregunta de si es podia arribar a produir un tomb electoral, com finalment va passar. L'alcalde també va afirmar que aquelles eleccions li canviaven la vida personal i professional, però va confirmar que es quedaria vivint a Mataró: "seré diputat per aquesta circumscripció i no penso en absolut marxar de la meva ciutat". Mas, que era alcalde de la ciutat des de l'any 1983, va aconseguir l'acta de diputat al Congrés i el 30 d'abril deixava el càrrec en un emotiu ple municipal i traspassava la responsabilitat a Joan Antoni Baron, per marxar a Madrid a desenvolupar la seva nova responsabilitat, que va ostentar fins l'any 2011. Val la pena recuperar l'entrevista que va publicar Tot Mataró a Manuel Mas, just l'endemà de les eleccions.
En aquelles eleccions generals, a nivell d'Espanya el PSOE de Zapatero va obtenir 164 diputats (42,64% dels vots), mentre que PP es quedava amb 148 (37,64%). A Catalunya, el PSC guanyava les eleccions obtenint 21 diputats (39,50% dels vots), mentre que CiU era segona força amb 10 representants (20,76%). Però quins resultats es van produir a Mataró? La participació va arribar al 76,99% i el PSC va ser el partit més votat, amb 26.823 vots a la nostra ciutat (un 41,03%). En segon lloc, CiU va obtenir 12.875 vots (19,69%), seguits del PP amb 11.506 (17,60%), ERC amb 8.266 (12,64%) o ICV-EUiA amb 4.184 (6,40%). Com sol ser habitual, els socialistes van ser la candidatura més votada a tots els barris de la ciutat, a excepció del Centre i L'Eixample.
Aquell 11M, i també els dies que van venir després, ens van omplir d'indignació, pels morts i els ferits principalment, però també per la voluntat indissimulada del PP de voler enganyar la societat espanyola en un context tan dolorós i excepcional. Han passat vint anys i és impossible no recordar què estàvem fent aquell matí de l'11M. A Mataró, com arreu d'Espanya, alguna cosa se'ns va trencar a dintre aquell dia, però la gran majoria vam saber estar a l'alçada. Avui, no sabem si reaccionaríem igual, en un context de polarització arreu del món. Des d'aquí, el nostre record i afecte als familiars i amics de les víctimes d'aquells atemptats.
Comentaris