Vilert: 'Robafaves es troba en un punt d'inflexió'

Després d’uns anys d’expansió, Robafaves ha tancat la botiga Jove. Fan un pas enrere?
Robafaves ha patit una crisi econòmica, que va en paral·lel a la crisi general i que té a veure, per una banda, amb les inversions fetes, i per altra banda, la posada en marxa de Cultura i Comerç, que té la botiga Actua. Des de que la vam obrir, la botiga Actua ha generat pèrdues. Per altra banda, hem fet moltes inversions. Vam comprar Jove, després vam ampliar amb la botiga principal comprant el número 7 i ampliant amb el primer pis. Però encara que han estat de mica en mica, el volum de vendes no ha aguantat el volum econòmic de les inversions. Hem tingut dificultats en el subministrament de llibres, sobretot aquest any. Hem buscat la manera de solucionar-ho.

De quina manera?
Des del meu punt de vista avui Robafaves està en un punt d’inflexió. Per una banda hi ha hagut una renovació del consell rector de la cooperativa, en Pep Duran s’ha jubilat i deixat de ser president i m’han nomenat a mi. I hem començat a treballar amb alternatives. La primera tindria a veure amb Actua. Aquest model que no ha acabat de funcionar, la resposta del públic és bona però no suficient per mantenir la botiga. Ara estem buscant una altra alternativa de continuïtat. Hem proposat l’acabament d’aquesta fuita econòmica, i mirarem com ens hi resituem.

Què ha fallat del projecte Actua?
Potser que és massa gros per una ciutat com Mataró. Hem mirat si seria rentable traslladar la botiga un altre lloc, redimensionant-lo, perquè la plaça de la Muralla és una zona terrorífica, no està adequada, no és un lloc de pas i hi has d’anar expressament.
Potser hem estat ingenus al pensar que en anar-hi nosaltres, l’Ajuntament hi abocaria més esforç com havien promès en el seu moment, facilitant la circulació, generant un cert pol comercial... Però en quatre anys encara s’ha de començar i això una empresa com la nostra no ho pot aguantar. No som el Corte Inglès.

Fins a quin punt es va apostar per un model comercial que ja cobria Robafaves mateix? Amb Actua complementàvem l’oferta que ja estàvem fent, amb una oferta global de papereria, jugueteria, llibre infantil... Tot això que considerem producte “cultural” per la família i que nosaltres no ho estàvem donant.

Actua no ha quallat en la població com Robafaves, on s’hi fa molta activitat cultural i social.
Les activitats que es fan a Robafaves, els ciutadans les viuen com una cosa normal. Però això no és dóna gairebé enlloc de Catalunya.

Pel que fa a les inversions en l’ampliació de la botiga, es va estirar més el braç que la màniga?
Robafaves es dedica també a muntar llibreries, i quan muntàvem una llibreria nova sempre els vaticinàvem que podrien incrementar la venda un 30% en un any i mig. La primera vegada que això no es va complir va ser quan vam obrir el Robafaves Jove. Vam pensar que li havíem donat molta empenta, però quan vam ampliar amb el pis de dalt no es van incrementar les vendes de forma gaire forta.

Es van fer previsions massa optimistes?
A pilota passada, creiem que sí, que era massa l’oferta per la demanda que podíem generar. Però no hem renunciat del tot a l’oferta. Quan incorporem de nou el Jove a la botiga del número 9 l’incorporem amb la totalitat de títols. Ara hi ha els mateixos que abans, hem posat mobles més alts, i més prestatgeries.

Cap a quin model de llibreria tendeix Robafaves?
L’oferta en aquest moment és de 85000 títols diferents, som de les poques llibreries del país amb tants de títols perquè les grans cadenes estan reduint els estocs per centrar-se tots en el mateix: novetats, best-sellers, etc. La nostra voluntat és continuar sent la llibreria de fons on trobis llibres de poesia, de química, etc... i acompanyar el lector en la seva lectura. De moment hem començat a fer reformes internes en l’organització, per reduir despeses innecessàries, filar més prim en les inversions en estocs i vigilant molt en els detalls.

Quin és l’objectiu final?
Només goso dir que anem a la consolidació de l’empresa, a tenir les coses ben lligades, que qualsevol pas que fem tenir-lo més controlat. Hem d’aprendre més. Ara tenim un gerent que ens ajuda perquè nosaltres erem llibreters i ens agradava llegir, però l’empresa creix i ha de tenir controlades moltes coses. S’ha de tecnificar tot, s’han d’aprendre coses i de rectificar quan cal, que és el que ens ha tocat fer. Ara estem contents perquè hem fet de la necessitat virtut, la necessitat de mantenir l’oferta ajustant les nostres inversions.

L’arribada del Corte Inglès és competència que us obliga a replantejar-vos el vostre projecte?
Per planificar en funció de la competència se n’ha de saber molt. El que sabem fer és planificar en funció de les nostres possibilitats o il·lusió. Fins ara ha sigut així. Quan treballes amb il·lusió i ganes de col·laborar hi ha una correspondència, la gent ve, i això ha funcionat i crec que continuarà funcionant. Quan algú ha de regalar un llibre, va a un lloc on li recomanem un llibre, i no totes les botigues tenen aquesta atenció.

Quines conseqüències pot tenir l’e-book?
S’ha de veure com evolucionarà. El més difícil pel comerç de l’e-book és com canalitzar la venda de continguts a través del comerç tradicional. Això estaria bé per nosaltres, perquè les llibreries poden ser punt de trobada, de debat, per distribuir continguts i on t’ajudin a valorar continguts. Això tindria els seus avantatges, però també es cert que llibreries amb aquesta voluntat n’hi ha poques. A més, si vols vendre la maquinària de l’e-book les condicions són despòtiques.

Com es presenta la campanya de Nadal pel sector de llibre?
No preveiem un gran increment de vendes, ens conformem en mantenir-nos en el nivell raonable. El nostre sector, tradicionalment, inicia les crisis més tard però també se’n recupera més tard.