Vicenç Delos: 30 anys d'universitat mataronina

Abans de dedicar-se a la docència, el mataroní Vicenç Delos es va iniciar al món de la indústria. Va treballar en una empresa d’automatització de maquinària i a Mataró va trobar feina en una empresa dedicada a la construcció de maquinària tèxtil, de la qual va ser el director del Departament Electrònic durant 7 anys. Tot això fins que va decidir fer un canvi i donar el pas cap a la docència, començant a l’Escola Universitària Politècnica de Mataró. “Havia fet algunes col·laboracions amb l’Institut Miquel Biada i després va venir l’Escola d’Enginyeria Tècnica, on vaig començar l’any 1986 col•laborant com a professor associat”, explica, fins que “l’any 1989 hi havia una plaça de l’àrea de tecnologia electrònica, vaig passar les oposicions i vaig fer el canvi com a professor titular”. Tot i que Delos reconeix que al principi no va ser fàcil incorporar-se a la docència, ràpidament va poder agafar el ritme i adaptar-se. Tant és així que ja porta 30 anys com a professor i actualment fa classes al TecnoCampus, als alumnes dels graus d’electrònica i mecànica.

Com ha evolucionat el model universitari a Mataró?
Amb la construcció de l’Escola Universitària Politècnica al costat del Miquel Biada, la implantació universitària a la ciutat es consolidava amb el nou edifici. Als inicis només es feien tres carreres i, cap a l’any 1993, vam arribar als 1.500 alumnes amb aules d’un centenar d’estudiants. Anys després, el model va canviar i la demografia va anar baixant, en un moment on hi havia molts estudis i menys alumnes i es va posar en risc la continuïtat universitària de Mataró. El TecnoCampus va aparèixer en el moment oportú, reunificant les escoles, ampliant els estudis i  consolidant-se com una aposta de futur.

Aquesta evolució ha fet transformar Mataró?
Ha vingut bé. Conec a antics alumnes que s’han iniciat en el món de l’emprenedoria i han muntat la seva empresa a Mataró, també alguns que han estat contractats en empreses i altres d’audiovisuals que han guanyat premis pels seus curtmetratges. Els estudis tècnics han donat un coneixement a la ciutat que alguns estan revertint aquí.

Com ha canviat la docènciades de llavors?
Els plans d’estudi d’aquella època eren una mica més complexos que els d’ara. Eren molt extensos iperiodificacions docents d’un any. Començava a haver-hi ja els ordinadors personals i mitjans diferents, i es buscava una docència on hi hagués molta pràctica i molt de laboratori. Al ser períodes d’un any, es feien assignatures que podien ser molt sobredimensionades amb un volum de feina molt important per a l’estudiant.

Hi ha hagut canvis en els alumnes?
Sí, l’alumne sempre sembla el mateix però hi ha coses que canvien subtilment i progressivament. Cal destacar la introducció de la computació fins al punt que tots portem un computador a sobre. Això a l’hàbit de l’estudiant ha canviat molt, no sé dir si és bo o és dolent, però sí que és diferent. Per exemple, també s’ha perdut molt la feina de treballar a mà, agafar el bolígraf i prendre apunts a una llibreta. Sembla una cosa arcaica però, segons en quins contextos, és necessari això.

Perquè creus que el TecnoCampusha crescut tant?
Es valora el fet de no haver-te de desplaçar a Barcelona, les bones instal•lacions que ofereix la universitat i també la proximitat amb el professorat, un aspecte que els alumnes agraeixen molt. També destaca l’àmplia oferta d’estudis que s’ofereix, des d’enginyeries tècniques, màrqueting, empresarials, infermeria i l’èxit de la branca de mitjans audiovisuals, que ha donat resposta a molts estudiants de la comarca.