'Vaig saber que no seguia de seleccionador pel portal web de la Federació'

I la joventut de la base nodreix el primer equip...
Sí, la mitjana d’edat del nostre equip és molt menor respecte als altres de Divisió d’Honor. Tenim un set inicial on Padilla és la capitana amb 29 anys, però la resta es completen amb una noia de 19, dues de 18, dues de 17 i una de 16. Els altres equips tenen experiència iu nosaltres l’anem sumant amb la Copa LEN, la Copa, la lliga Catalana i totes les competicions que exigeixen fortalesa. A més, hi ha jugadores que estan a les seleccions i això és un plus important per elles. A Roser Tarragó, Marta Bach i Carla Rodríguez se’ls hi sumarà la Ciara Gibson, que és espanyola de fa deu dies i el seleccionador està molt interessat en ella.

D’on surt un projecte com aquest?
Un grup de noies es va plantar al president dient que volien jugar a waterpolo. Aquí va començar tot. En Beto Fernández va iniciar-lo i jo vaig entrar-hi quan vaig retirar-me del primer equip masculí. Aquí em trobo deu anys després.

La teva progressió et va pensar en altres possibilitats?
De moment sé que estic aquí aquesta temporada fins que acabi. Estic bé però no tanco cap porta. Tot el que sóc ho dec al CN Mataró, tant professionalment com a nivell de persona; sóc un home de club i estaré fent el que necessitin. La vida són etapes i no sé quan acabarà tot això, tampoc depèn exclusivament de mi.

Se’t van obrir les portes de la selecció.
Vaig aprendre moltíssim. Només puc dir coses bones d’aquell moment; la família em va donar suport i això s’agraeix, ja que estava molt temps fora de casa. Vam treballar molt bé i per primera vegada es va aconseguir una medalla, de plata, per l’equip femení. Després va arribar el nou president de la Federació i va decidir canviar d’aires, fet que respecto ja que de la mateixa manera que a mi em van agafar i era una aposta arriscada perquè tampoc estava reconegut ni entrenava a un dels tres millors equips estatals, estan en el seu dret de canviar si volen.

Et va sorprendre la decisió?
No, em va sorprendre més que hagués de saber-ho pel portal web de la Federació i no de viva veu. Però tant és, estic agraït pel que em va donar la federació i sempre he dit que estic obert a col·laborar amb el que faci falta i amb tot allò que necessitin.