Una nova era al PSC de Mataró

La renovació al PSC de Mataró és a punt de completar-se. Després de l’entrada ara fa dos anys de la nova executiva local amb Xesco Gomar al capdavant, la notícia de l’adéu de Joan Antoni Baron, que no es presentarà a les eleccions municipals de 2015, obre un procés de canvi total i absolut en el principal grup de l’oposició i el partit que, fins al 2011, sempre havia governat a la capital del Maresme des del retorn de la democràcia. Toca buscar un nou cap visible que lideri les properes eleccions municipals. Sonen tres noms amb força, tots ells membres de la direcció local del partit, afí a l’actual nucli dirigent del PSC a nivell català. A hores d'ara, però, encara és possible que la direcció aposti per un nom sorpresa a darrera hora, però sí que sembla descartat que hi hagi una candidatura alternativa a l'oficial. 

Fonts del partit expliquen que els més ben posicionats per presentar-se al procés de primàries que ha d’acabar el proper 5 d'abril amb l’elecció del candidat a Mataró pel 2015 són Xesco Gomar, Javier Naya i David Bote. Des de fonts properes a la direcció es considera que un dels grans valors afegits d’aquest trio és que entre tots “no sumen ni 100 anys”, demostrant la regeneració que hauria de suposar això pel PSC a Mataró. Sense gran projecció pública, aquests tres perfil compten amb virtuts com la relació amb la militància i el treball dia a dia dins la realitat de Mataró.

Gomar és el nom que tindria més força, per trajectòria i visibilitat, però l'actual primer secretari pot ser esclau de les seves promeses, ja que ell mateix es va descartar com a candidat quan va assolir el càrrec, l’any 2012. L’argument que va esgrimir va ser, precisament, “garantir i fer creïble” el procés de primàries. A més, Gomar preferiria centrar-se en la direcció del partit amb l'objectiu de regenerar-lo. 

Manca d’alternatives
Una quarta opció era Alícia Romero. L’actual diputada socialista al Parlament  ha estat a les travesses ja que compta amb fortaleses evidents pel seu pas en els anteriors governs socialistes. Des del partit se l’ha intentat convèncer per assumir el repte. Ella, però, no hi sembla disposada. De fet, El Punt i Mataró Ràdio ja informen que no es presentarà. Així que si Gomar manté la paraula i Romero es descarta, l’elecció quedaria entre Naya i Bote. Dos noms que, malgrat que coneixen molt bé el partit i la militància, pequen de manca de perfil públic i d’experiència política. El que està clar és que entre Gomar, Naya i Bote no hi hauria batalla, sinó que un d’ells s’alçaria de comú acord amb els altres dos. Això no obstant, fonts del partit no descarten que la direcció es despengi a darrera hora amb una nova aposta. 

En tot cas, sembla molt complicat que surti una candidatura alternativa a l'oficial. Ni el sector més catalanista i distant amb Nicaragua, ni els integrants del grup municipal ni els dirigents històrics semblen disposats a plantar batalla. Malgrat tot, des d’aquests sectors s’expressen força reticències sobre el camí emprès en aquestes primàries, i es pregunten si els noms que estan sortint a la palestra són realment les millors opcions que té el partit. Alguns haurien preferit la possibilitat d’endarrerir el procés per buscar altres possibles candidats dins del partit o bé independents. Però no ha fructificat, perquè urgeix trobar un nom que encapçali el projecte electoral socialista, a un any vista de les eleccions. 

Situació d’austeritat
El PSC de Mataró viu aquest procés en un moment de canvi i reestructuració. La despesa a les anteriors eleccions, la pèrdua d’alcaldia i el pressupost ajustat són pals a les rodes per treballar en el dia a dia per refer la militància (uns 180 actualment) i recuperar la presència al carrer i a les entitats que tenia el PSC. A això se li sumen diverses “tempestes” que haurà de superar el partit a més de les primàries locals: les eleccions europees, la diada de l’Onze de Setembre, el 9N amb la consulta i les primàries del PSOE.