Un Monumental ple a vessar debat la història i el futur del gènere de punt

La platea i l'amfiteatre del teatre Monumental es van omplir de gom a gom ahir divendres, dia 16, per a l'estrena del documental ‘Teixint la ciutat', una producció de l'empresa Capgròs que repassa la història del gènere de punt a Mataró. La projecció del documental, elaborat per Maria Coll, Aina Fernàndez i Joan Salicrú i finançat per Caixa Laietana, Finques Bonamusa, Ximenes Òptics i Cetemmsa, va estar acompanyada per un extens debat, amb àmplia participació del públic present, sobre el present i el futur del tèxtil i del gènere de punt, sector clau de l'economia local en els darrers 125 anys i que té avui dia un incert camí per endavant. Aquest és el segon documental que produeix Capgròs, després de 27-G. Bandera Blanca, estrenat l'any 2004, que recordava l'entrada dels Nacionals a Mataró l'any 1939. 'Teixint la ciutat' es va tornar a emetre diumenge al migdia, amb la platea del Monumental de nou plena.

La vetllada, conduïda pel periodista de Televisió de Catalunya Eduard Boet, es va iniciar amb la intervenció del gerent de Capgròs, Mateu Ros. Ros va explicar que l'objectiu habitual de la seva empresa no és “fer documentals”, però sí intentar “aportar el nostre granet de sorra per fer de Mataró una ciutat més suggerent, documentada i atractiva”. A més, va agrair als testimonis que apareixen al documental la seva “sinceritat i senzillesa” a l'hora d'explicar les seves vivències, i va llençar una pregunta a la platea: “Quin mataroní no ha tingut familiars treballant al tèxtil?”.

Acte seguit es va iniciar la projecció del documental, en què la història del gènere de punt està explicada sempre pels seus protagonistes. Al llarg dels 50 minuts del film, apareix un ampli ventall de testimonis, des d'obrers de fàbriques i overlockistes fins a propietaris de petites i grans empreses tèxtils de la ciutat, passant per responsables de les administracions, historiadors, laboralistes i representants d'associacions del sector. El documental relata els inicis del gènere de punt, un sector modern i emprenedor que ràpidament es va situar com l'àmbit econòmic més important de la ciutat, les condicions dels treballadors, la relació d'aquests amb els patrons, les noves tecnologies, el valor afegit, o les contínues crisis que han desembocat en l'actual situació del sector.

El torn del debat
Les vivències dels testimonis i el conjunt d'idees exposades van donar pas al debat, que es va allargar més d'una hora que va comptar com a ponents amb la historiadora Montserrat Llonch; el secretari d'Indústria i Empresa, Antoni Soy; el president d'ASEGEMA i de Cetemmsa, Josep Espígul, el professor d'ESADE Josep Maria Rius i la representant d'UGT Pepi García. Llonch va aportar una perspectiva històrica, recordant que tant la crisi actual com l'amenaça asiàtica ja es van viure en diverses ocasions durant el segle XX. Soy va assegurar que les claus per sortir de la crisi són la “innovació i internacionalització” de les firmes tèxtils, així com la col·laboració entre empresa i administració. Espígul va reconèixer, però, que aquestes empreses se senten “molt confoses” davant el nou mercat global, a pesar que estan fent un “titànic esforç d'innovació”.

Rius, per la seva part, va aportar la visió més optimista, afirmant que el futur del tèxtil “és bo”, i demanant a les empreses del sector que apostessin pel “mercat” més que pel producte en sí. García, finalment, va posar el contrast amb una opinió més crua i pessimista, afirmant que els treballadors del sector “sempre ens toca la pitjor part” i criticant tant la manca d'associacionisme dels empresaris tèxtils com la lentitud de l'administració.

Al torn de paraula obert al públic assistent hi va haver espai per a tot. A les intervencions es va criticar de nou l'individualisme de molts empresaris, però també l'actitud d'alguns treballadors del sector en edats pròximes a la jubilació, i es va apuntar que en diverses ocasions que el traspàs de poder d'una tèxtil de pares a fills ha acabat amb l'empresa. La platea va mostrar els seus dubtes sobre els bons auguris per al sector pronosticats per alguns dels ponents, i també es va alçar més d'una veu que acusava l'administració d'ineficàcia en els seus plans d'ajuda al món del tèxtil.

Un empresari de maquinària tèxtil va lamentar que el sector s'hagi mort, tant a Espanya com a Europa, a pesar de l'esforç fet per innovar contínuament. “On seran les màquines necessàries si algun dia el tèxtil torna a arrancar?” es va preguntar. I la polèmica per l'arribada de la locomotora comercial a la ciutat també va tenir el seu petit moment de protagonisme, quan un dels assistents va preguntar perquè l'Ajuntament de Mataró afirma que ajuda al tèxtil local i després encarrega al Corte Inglés el subministrament del vestuari de la Policia Local.