Un fotògraf mataroní capta la imatge de la daina blanca dels Aiguamolls de l'Empordà

Un fotògraf mataroní, Joan Safont, ha captat la imatge de l'exemplar de mascle de deina blanca que s'ha descobert als Aiguamolls de l'Empordà durant els darrers dies, i que ha generat un gran interès arreu del país. Es tracta d'un exemplar mascle de daina blanca que es va localitzar la setmana passada quan s'estava fent el recompte, mentre que va ser dissabte passat que Safont, fotògraf especialista en el camp del paisatge i la natura, va captar la imatge de l'animal, que ha generat una gran expectació i interès. Hi era al costat de la també fotògrafa Mireia Canicio.

"Fa més de tres dècades que anem al Parc i no n'havíem vist mai cap, de daina albina

Safont, fotògraf amb una llarga trajectòria professional i expositiva, especialista en fotografia documental i de naturalesa, és un habitual dels Aiguamolls de l'Empordà, coneguts per la seva biodiversitat. De fet hi ha fotografiat daines en nombroses ocasions. "Ara és l'època de la ronca, i pots veure com molts exemplars entren i surten de l'aigua", explica Safont. Dissabte passat al matí ell i Canicio va decidir anar-hi, en una més de les seves múltiples visites, i els guardes i conservadors del parc, que el coneixen bé, li van comentar que havien vist una daina albina. De fet ja circulava per les xarxes socials una foto del mateix exemplar, però feta amb un mòbil i un telescopi, així que de qualitat força baixa. "Vam decidir quedar-nos a veure si teniem sort i la podíem captar", explica Safont.

Va ser pràcticament de nit, el mateix dissabte, quan va aparèixer l'exemplar. "Una bèstia immensa i blanca", relata Safont, que de daines en sap un munt i que va quedar ben sorprès pel color de la pell i per la mida del mamífer. "Fa més de tres dècades que anem al Parc i no n'havíem vist mai cap, de daina albina, així que la pregunta és: com és que apareix ara de cop?", afirma el fotògraf mataroní. En el seu blog, Safont relata el moment de la fotografia. "Escoltem la ronca! Ja quasi és de nit i el Parc roman en silenci , milers de merles el trenquen i un vol de cigonyes espolsa les ales damunt la llacuna. Al fons, com en una obra de teatre apareix nu de color un mascle ferm, potser molt gran que camina a pas de gegant. Darrere seu dues femelles molt més acolorides i gràcils en caminar, l’observen. Com en una obra de teatre. Entran a escena El mascle albí i dos flamencs joves entrellaçats.Ens tremolen les mans, no volem perdre aquest moment màgic i sabem que pot durar segons, molt pocs. Sense llum s’esvaeix el somni"

Els agents rurals, juntament amb personal del Parc dels Aiguamolls, van descobrir la setmana passada fent un cens un exemplar mascle de daina blanca d'entre tres i quatre anys. Segons ha explicat el director del parc, Sergi Romero, tot i que inicialment es va pensar que podria tractar-se d'un cas d'albinisme, aquesta hipòtesi ha quedat descartada perquè si fos així l'animal tindria els ulls vermells.  "Creiem que seria un cas de leucisme", diu. El leucisme es un trastorn de la pell de falta de pigmentació que explicaria que l'animal tingui un color "beix", molt proper al blanc. I és que, normalment, el pelatge de les daines és de color marró rogenc amb taques blanques. El mascle, a més, té unes grans banyes en forma de pala amb diverses puntes.

El que saben gairebé segur és que la daina ha arribat als Aiguamolls procedent d'algun altre indret

"Quan ho vam veure no li vam donar molta importància perquè realment no és un cas excepcional", assegura. De fet, diu, es té constància que n'hi ha altres casos però sí que és la primera vegada que se'n localitza una així al parc. El que saben gairebé segur és que la daina ha arribat als Aiguamolls procedent d'algun altre indret perquè "amb tres o quatre anys que té, l'hauríem vist abans". "Creiem que podria venir de la zona de Sobrestany. Allà fa uns anys que vam alliberar un parc animal amb diverses daines", detalla. 0Les daines no són animals autòctons dels Aiguamolls. S'hi van introduir durant els anys 80. Inicialment, n'hi havia una cinquantena que s'estaven en un tancat, però l'any 1992 la Generalitat va decidir alliberar-les perquè visquessin en plena natura. Com que a la zona de reserva integral la daina no té depredadors, i troba aliment fàcil, la població va començar a enfilar-se ràpidament.