No hi ha manera que Mataró redueixi les xifres d’atur, que ja fa molts mesos que ronden el 20%, i aquesta incapacitat comença a generar situacions cada cop més complicades. Per exemple, que un de cada quatre aturats mataronins ja ho sigui de llarga durada; és a dir, que porti més de dos anys sense feina i, per tant, ja no cobri cap subsidi. Aquesta és una de les dades que aporta el nou Informe de Conjuntura Socioeconòmica de Mataró, que es va presentar ahir dijous, dia 29, a Can Palauet. Un informe que dibuixa un panorama d’estancament a la capital del Maresme, amb serioses dificultats per fer front a les conseqüències de la crisi.
L’Informe de Conjuntura número 28 recull dades del primer trimestre de 2011. Tal i com s’apunta a ‘estudi, les comparacions interanuals dels indicadores que hi apareixen no són tan desfavorables com en anteriors informes, però tampoc apunten a una sortida imminent de la situació de crisi. L’atur segueix creixent, encara que a un ritme menor que fa un any, i el nombre d’assalariats es redueix. Segons dades del mes de març, a Mataró hi ha 13.499 desocupats (20,4%). De nou, la capital del Maresme apareix com la ciutat catalana de més de 50.000 habitants amb una taxa d’atur més elevada. En aquest àmbit, una altra dada negativa és l’augment d’un 2% del nombre de treballadors afectats per expedients de regulació d’ocupació (ERO) respecte a l’any passat. El Cap del Servei d’estudis i planificació de l’Ajuntament, Jordi Arderiu, encarregat de presentar l’Informe, va destacar que Mataró té “males cartes” per reduir aquestes xifres d’atur tan elevades, ja que ha basat gran part de la seva economia productiva en sectors tocats de mort per la crisi com el tèxtil o la construcció. En canvi, segons Arderiu, la ciutat encara no participa prou en sectors que “actualment generen ocupació” com els serveis avançats a les empreses o la Recerca i Desenvolupament.
Entre la resta d’indicadors que analitza l’Informe de Conjuntura destaca que el nombre d’empreses a la ciutat s’ha reduït en un 3,5% respecte al mateix període de l’any anterior. En el camp de l’habitatge, les xifres són molt minses: durant el 2010 s’han començat a construir 187 habitatges, dos més que en el 2009. Un creixement de tan sols un 1,1%, molt lluny dels 1.600 habitatges que, per exemple, es van iniciar l’any 2006, en plena època de boom immobiliari. La matriculació de vehicles, un dels indicadors més usats per valorar l’apartat referent al consum familiar, se situa a Mataró a un nivell inferior respecte a la província de Barcelona, amb una davallada d’un 10,9% respecte a les dades de l’anterior informe. Altres qüestions que menciona l’estudi és la reducció de més d’un 5% de la circulació mitjana de vehicles per la C-32 –entre Montgat i Blanes-, mentre que el nombre d’usuaris de l’autobús urbà ha crescut un 5,1% interanual. en l’àmbit e la recollida selectiva, destaca la reducció de volum recollit en vidre i fracció orgànica (0,5% i 6,5% respectivament) i, per contra, l’increment en envasos i paper.
Optimisme, malgrat tot
L’alcalde, Joan Mora, va fer el cor fort en la clausura de l’acte i va intentar mostrar-se optimisme. Va reconèixer que el diagnòstic dibuixa una ciutat “massa plana”, que ja no segueix caient però que tampoc creix. Però es va mostrar convençut que Mataró sortirà d’aquesta situació si aprofita els potencials que té. Entre ells, va mencionar el port, el projecte d’un gran campus universitari d’abast internacional, la potenciació dels eixos comercials o l’arribada del Corte Inglés. En aquest sentit, va anunciar que l’operador comercial ja ha demanat la llicència a la Direcció General de Comerç per instal•lar-se a la ciutat. “Hem de saber jugar bé tots aquests elements, perquè no es pot tolerar aquest 20% d’atur”, va assegurar l’alcalde, que es mostra partidari de “fer viables tots els sectors”, inclosos el de la construcció i el tèxtil. “Tots hem d’aportar el nostre gra de sorra per seguir sentint-nos tan orgullosos de la nostra ciutat com n’estem avui, però amb les butxaques més plenes”, va resoldre.
-
Comentaris