Un centre de menors en lluita contra l'estigmatització

El futur trasllat del centre de menors Mas Sant Jordi al Pla d’en Boet ha aixecat una gran polseguera. Un grup de veïns del barri s’hi ha oposat fermament des del primer moment que n’ha tingut constància. Temen que aquest CRAE (Centre residencial d’acció educativa) faci repuntar la conflictivitat en una zona de la ciutat que ha patit problemes de marginalitat. Els gestors del centre, però, lamenten que s’hagi generat un rebuig tan gran. Recorden que la seva tasca és vital perquè els infants desemparats puguin adaptar-se a una societat que ha estat molt poc grata amb ells i construir-se un projecte de vida. La seva és una lluita contra l’estigmatització d’aquests nens i nenes, un procés que també requereix la complicitat veïnal.

El Mas Sant Jordi, gestionat per l’entitat sense ànim de lucre Centre de Formació i Prevenció, depèn de la Direcció General d’Atenció a la Infància (DGAIA) de la Generalitat, en la qual s’inscriuen tots els centres residencials de menors. Des de fa gairebé 30 anys, acull menors desemparats, que provenen de famílies desestructurades que no els poden atendre, o bé que han estat víctimes de violència o abusos. Hi treballen 14 educadors socials, a més d’un equip terapèutic. El projecte previst per als locals de la parròquia del Pla d’en Boet, on s’hi volen traslladar perquè els locals de Cerdanyola ha quedat petit, comptarà amb una vintena de places per a menors d’entre 4 i 14 anys. “El perfil dels infants és el mateix que qualsevol nen o nena de família nombrosa que visqui en un bloc de pisos d’un barri”, explica Jaume Clupés, director del Centre de Formació i Prevenció. Cada un d’ells compta amb un programa individualitzat educatiu i un tutor personalitzat, i compten amb supervisió psicològica quinzenal . “Contemplem totes les necessitats bàsiques i materials, però també les seves necessitats formatives, cognitives i emocionals”, destaca Clupés. El CRAE és la residència d’aquests nens i nenes, on poden desenvolupar el seu “projecte de vida”.

Els gestors del centre insisteixen en la “normalitat” dels infants que acullen, molt allunyats del perfil delictiu que plana sobre aquesta tipologia de menors. Al matí van a l’escola, dinen a la residència o al menjador del centre educatiu i a la tarda participen en activitats extraescolars, ja siguin esportives, d’idiomes o en esplais. “Van al gimnàs o a l’equip del barri, al metge del CAP que els pertoca, als casals d’estiu de la zona... intentem que s’integrin dins del territori, del barri”, destaca Salva Arévalo, director del Mas Sant Jordi. Per això, la complicitat veïnal és molt important en el dia a dia per afavorir la integració de l’infant, que es converteix en un habitant del barri.

Resposta immediata a les incidències
Per aquest motiu, el rebuig mostrat pels veïns del Pla d’en Boet genera preocupació. “S’ha d’entendre la posició dels veïns afectats –explica Jaume Clupés-, però estem parlant d’una activitat molt controlada”. El director del Centre de Formació i Prevenció constata que qualsevol incidència rep “una resposta immediata a tots els nivells”. Arévalo, per la seva banda, explica que les “petites” incidències que s’han produït amb aquests infants “sempre s’han solucionat sense cap mena de problema”. Malgrat el perfil complex dels nens i nenes que resideixen al centre, no se’ls pot etiquetar com a delinqüents en potència. “Un nen de 14 anys pot fer una gamberrada, però no durà a terme una violència definible i etiquetable”, destaca Clupés. Els responsables de l’equipament marquen distàncies amb La Ribera, el centre d’acollida ubicat al barri de l’Havana, amb infants i joves de perfil més conflictiu i que han generat algun problema a la zona. Defensen que la comparació no se sustenta. “Espais com La Ribera són centres d’emergència, on hi van a parar casos urgents, pendents de proposta de derivació i sense un projecte vital en el centre”, explica Clupés.

Al Mas Sant Jordi la vida dels infants està més normalitzada i hi ha un camí marcat a seguir. Arévalo constata que que l’objectiu final és que l’infant “passi el menor temps possible dins la residència” i que a curt o a llarg termini pugui retornar al seu àmbit familiar, si això és possible. El procés, però, no és sens senzill. “Un nano maltractat, mancat d’afecte o sense el referent fonamental de la família pot tenir més problemes per madurar, per trobar els equilibris emocionals que li permetin pactar amb la societat que li ha tocat viure. Per això necessita ajuda”, resol Clupés.