El 'triunfito' que sempre volia tornar a casa

Era passat l’estiu, a l’any 2001. A les tardes ja es feia fosc aviat. En una d’aquestes, l’Àlex Casademunt estava per la Plaça Santa Anna, on hi ha una pedra que mai ningú ha sabut exactament què hi fa allà, i explicava als que estaven allà (estàvem) que participaria en un nou reality. En aquell moment, reality era sinònim de Gran Hermano, estrenat l’any 2000. I no s’entenia molt el que anava a fer a TVE, on havia estat preseleccionat d’entre més de 3.600 persones. Cantaria en directe i estaria en una acadèmia aprenent. Setmanes després, Operación Triunfo es convertia en un dels fenòmens televisius més bèsties de la història de la televisió a Espanya i ell deixaria de transportar neveres en una feina que tampoc l'apassionava gaire.

Casademunt no era dels millors en un programa on hi havia Rosa López, David Bisbal, Chenoa o David Bustamante, però sí dels més carismàtics. Espontani, divertit i amb un punt xul·lesc. Així era al programa i així era a la vida real. Quan va sortir de l’acadèmia, amb el show en ple auge, un dia va fer quelcom que era habitual: anar a la Jaume Recoder, on encara hi havia l’Escola Pia Santa Anna (batxillerat, cicles formatius, graus de formació) per veure els amics de sempre. En aquella època l’hora del pati es feia al mateix carrer. El que no s’esperava Casademunt és que hi hauria una allau d’estudiants corrents per veure’l. Tot havia canviat. O no.

Aquell devia ser un dels primers dies on el cantant se n’adonava del ‘boom’ en el que es trobava immers. Perquè allà, a la Jaume Recoder, hi havia anat sempre. Com també havia estat sempre a Plaça Santa Anna fent guàrdia al “Sebas”, amb els seus amics i amb la seva Yamaha Jog, o al 'calle', que hi havia a la Baixada de Santa Anna. El carisma innat de Casademunt, del que companys d’escola recorden com cantava enmig de les classes o feia tot tipus de ximpleries (tothom el coneixia i ell es feia veure), li va servir per ser el rescatat per l’audiència i tornar al programa, com no podia ser d’una altra manera. No faria carrera com alguns dels cantants esmentats anteriorment, però sí va fer camí.

Quan tornava a Mataró, el podies veure on sempre: a Casa Paco, al Las Vegas. I amb els amics de tota la vida

Primer, com a part de Fórmula Abierta, un grup amb altres membres de la primera edició d’Operación Triunfo. Tothom coneix el “Te quiero más” que va sonar durant l’estiu de 2002. Aquell any va produir-se ‘Dos Hombres y un destino’ amb David Bustamante, el tema més cèlebre que se li recorda al mataroní. Va treure un disc anomenat 'Inquietudes' al 2003, i el títol del mateix definia molt bé com era ell. Inquiet per naturalesa, va fer carrera a la televisió en programes com 'Los Lunnis', va estar present en algun musical com Peter Pan i va ser col·laborador de llocs com 'Crónicas Marcianas' y 'Mira Quién Baila'. Entretant, també va gravar algunes cançons amb el seu germà Joan.

Durant aquest periple per diversos formats i cadenes de televisió, hi havia dues coses inamovibles. Una, que era tal com rajava davant i darrera de les càmeres. I dues, que sempre tornava a casa. Podia estar a Madrid, a Màlaga, on fos. Però sempre que tornava a Mataró ho feia per estar amb els seus amics i la seva família. Al local de sempre, a Casa Paco o prenent una birra a Las Vegas.  Qui el considerava un xul·lo, ara ho pensava encara més. Però en el fons, ell seguia sent com sempre, amb la diferència que tenia molts més focus sobre seu.

❤️ Álex Casademunt. pic.twitter.com/UI3cS0jCaJ

— Operación Triunfo (@OT_Oficial) March 3, 2021

L’Àlex va estar com a col·laborador al Programa de Ana Rosa, en la sèrie 'Arrayán' de Canal Sur, a 'Hora Punta' amb Javier Cárdenas i a molts llocs més. En els últims anys es trobava ja instal·lat al Maresme, on va tenir la seva única filla (nascuda l'any 2018) i recentment havia iniciat una firma de mitjons amb la que era la seva actual parella.

Els últims anys es trobava instal·lat al Maresme, on va tenir la seva única filla

Uns anys més tranquils i a prop dels seus

Uns anys més tranquils, on ell seguia sent com sempre i se’l veia per Mataró. Amb la seva família, recollint a les nebodes a Santa Anna o quedant amb els amics. Si et trobava pel carrer no era dels que feia veure que no et veia o ni dels que saludava per compromís. Segurament tenia un moment per aixecar-se de la taula i preguntar-te com t’anava tot i què feia la teva parella o la teva mare. Un noi normal, sempre divertit, per alguns una mica capullo, però un adjectiu que ràpidament, qui el coneixia de veritat, el neutralitzava amb “però un gran cor”.

El millor exemple de com era en Casademunt és que les mateixes paraules que va dir en David Bisbal el dia després de la seva mort en accident de trànsit a Mataró, te les diuen els amics que ha tingut de tota la vida. “Un tio espectacular, dels que mai perden l’humor, sempre amb un somriure”. Un noi que era el mateix davant les càmeres, a Operación Triunfo o prenent birres amb els col·legues de l’escola. Diuen que minuts abans de l’accident, l’Àlex estava cantant i tocant la guitarra. La música li va canviar la vida i el va acompanyar fins l’últim moment. Però ell sempre va ser el mateix.