Tothom a Urquinaona

Aquest dilluns 6 de setembre en el marc dels actes de la Diada Nacional, L’Elisenda Paluzie, presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, ha vingut a Mataró per parlar de la independència per la via dels fet i encoratjar-nos a participar novament a la manifestació de l’11S d’enguany.

En la xerrada que es va fer, la presidenta Paluzie ens demanà que tinguéssim una perspectiva històrica per entendre el moment en què estem. La seva mirada ens va situar al 2014, quan en Jordi Turull, la Marta Rovira i en Joan Herrera van anar al Congreso de los Diputados a demanar la competència per a realitzar una consulta, que fou negada. A continuació, fou en Joan Rigol l’encarregat de presidir el Pacte Nacional pel Dret a Decidir i d’intentar la interlocució amb en Rajoy, de nou rebutjada i que convertí la prohibició de la consulta independentista en el procés participatiu del 9N. Posteriorment, amb el President Puigdemont, en Joan Ignasi Elena va coordinar el Pacte Nacional pel Referèndum, el de l’1 d’octubre que va ser durament reprimit. Ara hi ha l’Acord Nacional per l’Amnistia i l’Autodeterminació que promourà en David Fernàndez, i que acompanyarà la taula de diàleg amb l’estat espanyol, una taula que ja veurem qui s’hi asseurà i com serà de bilateral, o bé, si vistos els antecedents, podem intuir que es convertirà en un monòleg. Sia com sia, no podem permetre que aquesta crida al no-res ens paralitzi i immobilitzi, perquè decebuts ja n’estem.

Afortunadament, l’Assemblea i la gent que la conformem podem estar cansats, però no fem marxa enrere. Transversals i unilaterals com sempre, des del «President, posi les urnes» fins al «Som el 52%, Independència Ara», i en una època de forta repressió i pandèmia, hem situat la Intersindical en el mapa sindical de Catalunya, hem aconseguit la direcció de la Cambra de Comerç de Barcelona i participat en els canvis de rectorats de les principals universitats catalanes, hem fet mascaretes i promogut la necessitat de consum de proximitat així com hem explicat altres casos d’independències unilaterals, i el més important, és que no hem deixat el carrer. A Mataró, fent parada informativa cada dissabte, i els avis i àvies, concentrant-se cada dimecres a plaça Santa Anna per recordar-nos amb la seva resistència l’esperit de l’1 d’octubre.

Som la força de la gent, i som tots plegats els que projectarem i cercarem de nou la conjunció entre societat i política per a l’exercici del dret a l’autodeterminació, que és el primer dret civil i polític reconegut en la Carta de les Nacions Unides, perquè és l’essencial i cabdal en la defensa de la diversitat i la multiculturalitat.

Malgrat tenir la sensació que des de la societat civil ja ho hem fet tot, evitem que el desànim superi l’anhel, i aquest 11 de setembre baixem a Barcelona més determinats que mai per impulsar un cop més la mobilització popular. Tots i totes a Urquinaona a les 17:14, per continuar caminant plegats, com portem fent des del 2010, per conjurar-nos de nou, recordar tot el que hem fet i per exigir tot el que volem ser. Sortim de nou als carrers que una vegada ja van ser nostres, lluitem, i guanyem la independència.