Capgròs
El dramaturg Toni Cabré està d’estrena amb la publicació per part d’Arola Editors de la seva darrera obra de teatre, ‘Ombres de memòria’. En motiu de la Setmana del Llibre en Català, l’opció de comprar i llegir aquesta obra pot ser clarament evocativa pel lector mataroní. No hi apareix mencionat Mataró, però parla de la capital del Maresme. No s’hi diu pel nom al Doctor Samsó, el rector de Santa Maria pres i afusellat, però la seva història hi és present. No s’expliciten clarament ni els cognoms ni els protagonistes, al front i a la rereguarda, del que va suposar la Guerra Civil. Però serveix de ressò del que durant generacions no es va voler explicar ni tan sols entre les pròpies famílies.
Ombres de memòria és una obra més de la prolífica factoria de Toni Cabré, sí, però la seva creació també té elements singulars. “Les meves història sempre són realistes, parteixen de realitats que procuro fer genèriques i menys reconeixibles, em distancio i faig la història”, explica. Però aquesta distància, sent-hi, és menor en aquest volum. La raó? Les històries que s’expliquen a l’obra van existir, els personatges i el que s’hi explica, la majoria, van ser així. I per tant en certa manera és una obra històrica que potser només el propi Cabré hauria pogut escriure. Ara comença la nova etapa de totes les obres publicades, a l’espera que algun dia un director o una companyia emprengui l’aventura de representar-la.
Dels records familiars a la ficció creada
Ombres de memòria es basa en testimonis directes del que va ser la Guerra Civil. L’avi de Cabré i un tiet de la seva parella són la matèria prima a partir de la qual ell ha construït una ficció que creua i situa els personatges. De les memòries reals n’ha fet material teatral. “Segurament és una obra més atrapada a la realitat però sobretot volia explicar el conflicte, la complexitat de qui li toca viure una guerra. Una guerra són coneguts i familiars barallant-se entre ells mateixos i els personatges que la protagonitzen no són herois ni ideòlegs”, explica Cabré.
La història s’arrepenja en el personatge d’una arxivera (inspirada en un personatge arxiver real) que recull històries i acaba per traçar la connexió de les diferents escenes. Inclòs l’afusellament d’un rector que ha hagut de fugir i amagar-se de la violència a la rereguarda i que és finalment ajusticiat. És el Doctor Samsó, sabran els lectors mataronins. També indentificaran altres elements. Però no s’hi diuen. L’obra és la que és, es representi a Mataró o a l’altra punta del país o el món.
Cabré explica que és arran d’uns escrits del seu pare relatant aquell episodi que va veure que en podia fer una obra que, vol deixar clar, “no és pedagògica ni històrica, el teatre no dóna solucions sinó que ensenya problemes. Simplement surt la complexitat de persones humanes a qui aquell conflicte els sobrepassa i han de subsistir enmig del merder”. Que no és una obra més explica que per primer i últim cop Cabré faci ús del postfaci al final del llibre per explicar la seva relació, la de la seva família, amb els testimonis en els que es basa l’obra de teatre.
Comentaris