Til Stegmann: ‘L’autodeterminació és la solució final per a Catalunya’

Til Stegmann va néixer a Barcelona el 1941, fill de pare i mare alemanys. Catedràtic de filologia romànica a la Universitat de Frankfurt, la seva tasca de promoció i consciència del fet català a Alemanya l'han fet mereixedor del Premi Internacional Ramon Llull, que li fou concedit la setmana passada i que se suma a la Creu de Sant Jordi que li fou lliurada ara fa dues dècades. El seu català denota un prominent accent germànic, però el parla amb una riquesa pròpia d'una persona preocupada per l'aprenentatge en profunditat de les llengües europees i, especialment, la seva preservació. La Coordinadora d'Associacions per la Llengua va comptar amb la seva presència a Mataró la setmana passada dins la campanya “Per un futur sense límits, Països Catalans”.

Quin seria aquest futur sense límits?
Consisteix en què el jovent, que és el futur, guanyi cada cop més adeptes per tal de fer més força i portar l'opinió pública catalana cap a una conscienciació que els catalans tenen tot el dret de fer un camí propi, individual i diferent dels espanyols cap a una Europa comuna. Hi ha massa poca pressió de l'opinió pública a favor d'un camí autòcton català i, si n'hi hagués més, tindriem molt més marge de maniobra.

I com es definiria aquest camí autòcton?
Com una autodeterminació a través d'un referèndum, una convivència pacífica... de manera que la vida catalana ja no estigui dominada per Espanya.

Quin futur li veu a la llengua catalana?
Un futur bastant assegurat, però el català necessita que els seus parlants facin un esforç continu per mantenir-lo, tant des de la banda de l'argumentació política com des de la pràctica. Els catalans haurien de passar més minuts diaris parlant la seva llengua i no pas espanyol, ja que es deriva cap al castellà i el català no es parla prou.

El nou Estatut representa una eina de canvi sobre aquest futur?”
És un petit pas endavant, però malauradament no tant com el Parlament de Catalunya va decidir al Setembre i és trist que només s'hagi fet una petita millora. Per tant, d'aquí uns quants anys s'haurà de tornar a proposar un nou Estatut, perquè això no s'ha acabat encara. Si hi ha voluntat i la situació política hi és favorable, sempre es pot fer una nova proposta, i no s'ha d'esperar vint-i-cinc anys més: d'aquí cinc o deu anys caldrà tornar a l'assumpte.

Com veuen els alemanys el fet català?
Alguns tenen la mateixa opinió que jo i d'altres són una mica reacis a canviar les fronteres estatals. De totes formes, no són contraris a una autodeterminació per la via pacífica. El model federal, com l'alemany, no serà una solució final per a Catalunya. L'autodeteminació sí, de forma tranquil·la i pacífica.