Tardà repassa l’experiència d’Esquerra dels darrers quatre anys a Madrid

Una engegada a cavall i una aturada de burro. Així defineix Joan Tardà, portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés dels diputats, les dues etapes en les que divideix el paper de la formació a Madrid en els darrers quatre anys. Tardà va repassar dilluns passat, dia 18, l’experiència viscuda pels independentistes a Madrid, on per primera vegada tenien grup parlamentari propi, en la presentació del llibre “El més calent... al front de Madrid” feta a la llibreria Robafaves. En aquesta obra, els diputats d’ERC expliquen les situacions viscudes i el dia a dia d’un partit independentista a la capital de l’Estat. “Podem separar la legislatura en un primer bienni progressista on es van adoptar lleis socials i un segon bienni negre, a partir de 2005, amb el pacte Zapatero-Mas i la retallada de l’Estatut”, va assegurar Tardà.

El portaveu d’Esquerra al Congrés dels Diputats va lamentar que el PSOE “no hagi estat a l’alçada del que apuntaven a l’inici de la legislatura; no tenen cap intenció d’anar a un camí federal”. D’aquesta manera, Tardà destacava el fet que en el primer any i mig s’haguessin pogut tirar endavant “lleis com la de la dependència, la derogació del Pla hidrològic nacional amb la que no comptàvem, la llei d’igualtat o la dels homosexuals”, enfront a “l’aturada que hi ha a partir del pacte Zapatero – Mas i l’actitud del PSOE de pactar amb la dreta basca i la dreta catalana”. “La mateixa aposta que van fer en el seu moment Suàrez, Felipe Gonzàlez i Aznar”, va assenyalar. Per exemplificar aquest ball de pactes, Tardà ho va exemplificar amb una de les anècdotes que es poden trobar en el llibre. En una reunió al 2005, ERC va proposar fer un acord per escrit de legislatura en la que “només demanàvem publicar les balances fiscals, reafirmar el compromís de Zapatero d’aprovar el text estatutari que sortís del Parlament de Catalunya (en aquells moments encara s’estava en negociacions), i posar-se d’acord en un parell de lleis socials”. “La resposta de Rubalcaba va ser clara: “Espanya no està preparada per això”, va afegir Tardà, qui va assegurar que “allà vam començar a veure que aquest PSOE no faria el que deia que faria”.

Tardà també va destacar el paper d’Esquerra des de la seva presència al Congrés amb grup parlamentari propi en temes qualificats com a “essencials”. “Com pot ser que el català fos invisible durant 25 anys a tot Espanya?” es va preguntar el diputat sobre la nul•la aposta de Ciu en la defensa de la co-oficilitat de la llengua des de la restauració de la democràcia. El traspàs dels papers de Salamanca, sobre els que va criticar la posició de Josep Antoni Duran i Lleida, que “ens va increpar per haver pactat que es retornessin amb un marge de sis mesos, quan ells ho donaven per impossible”, la proposta a càrrec d’ERC i aprovada pel Congrés d’acabar amb les donacions anònimes als partits o “el forat negre que suposa el funcionament de les finances de la casa reial, un tema flagrant que no ha estat acceptat al Congrés i que es troba al Tribunal Constitucional”, són algunes de les matèries que Tardà va tractar i que es poden trobar explicades amb “intrahistòries” que hi ha explicades al llibre.

Legislatura de “caixa o faixa”
El diputat al Congrés va definir la propera legislatura com la de “caixa o faixa”. Tardà creu que s’ha d’aconseguir “acabar amb l’espoli fiscal”. “Per aconseguir-ho, s’ha de pactar un desplegament de l’estatut de posant el llistó alt i que es compleixin els compromisos marcats en matèria d’inversions”, va explicar. En aquest sentit, creu que aquesta millora en el finançament serviria per poder abordar “el tema de la N-II i les rodalies al Maresme”. “La carretera ha de traslladar-se a la C-32, de les primeres amb peatge i que s’ha de rescatar d’una vegada”, va assegurar. Tot i això, es va mostrar contrari a crear una nou vial paral•lel a l’autopista, ja que “aquesta comarca és estreta i no val la pena trinxar-la més tenint una C-32 lliure”.