Tàpia creu que cal debatre la rebaixa de sous i de costos d’acomiadament

El periodista Joan Tapia va assegurar ahir dijous a Mataró que l’Estat Espanyol ha de debatre si cal rebaixar els sous i els costos d’acomiadament, com a mesures per pal·liar la crisi econòmica i l’atur creixent. Tàpia ho va defensar a la biblioteca Pompeu Fabra en la conferència que clausurava el cicle Club d’Opinió, organitzat per la Diputació de Barcelona. El conferenciant, que col·labora amb El Periódico i que va ser director general de BTV i TVE Catalunya, va parlar de la crisi econòmica i les seves conseqüències polítiques, assegurant que el país no es pot tancar en banda a reflexionar sobre aquestes dues qüestions si vol reflotar la seva economia. “Abans, per abaixar els salaris per ser més competitius (respecte a les economies estrangeres) podíem devaluar la pesseta, però això s’ha acabat”, va recordar Tàpia, que a més va apuntar que els costos d’acomiadament “són més cars a Espanya que a altres països europeus”.

Per al conferenciant, que també va ser assessor del ministre d’Economia Miguel Boyer i director del Departament d’Informació i Relacions Exteriors de La Caixa, la qüestió bàsica és rebaixar la xifra d’aturats del país. “El més important és contractar, i ara mateix per a la persona que està a l’atur el més decisiu no és que li paguin més o menys mesos si l’acomiaden”, va apuntar. Respecte als salaris, Tàpia va assegurar que la seva rebaixa ja s’està produint “de facto” en casos com els de Seat o Nissan, que han pactat amb els treballadors congelacions de sous a canvi de menys acomiadaments. El periodista va parlar extensament de l’atur, que considera el fet més preocupant ja que a Espanya presenta “xifres espectaculars” i molt per sobre que la resta de països europeus. La solució, segons Tàpia, passa per reubicar els parats de la construcció en altres sectors, però el problema és que ara mateix els empresaris tenen problemes per invertir en els citats sectors. “I l’Estat no té prou armes per canviar el model productiu”. Considera que el govern “fa el que ha de fer” promovent l’obra pública a través dels Fons Zapatero, tot i que els va definir com “una aspirina per a una malaltia massa seriosa”.