“Som cada cop més a prop del precipici nuclear”

Carlos Umaña, metge de Costa Rica, va guanyar el Premi Nobel de la Pau l’any 2017 pel seu activisme contra les armes nuclears, com a membre de Campaña Internacional per abolir aquest armament. Umaña va ser la setmana passada a la jornada “Mataró, ciutat contra les armes nuclears”, promoguda per diverses entitats locals a la Biblioteca Antoni Comas. Tant en aquell acte com en aquesta entrevista amb Capgros.com l'activista ha alertat que patim el risc més elevat de mai de conflicte nuclear arran de la invasió russa d’Ucraïna.

L’any 2020, en la seva darrera visita a Espanya, ens va avisar que vivíem el risc de guerra nuclear més elevat de la història. Dos anys més tard, la situació ha de ser forçosament pitjor...

Cada cop estem més a prop del precipici. En aquests 8 mesos de guerra s’han fet més amenaces d’ús d’aquestes armes que en tota l’era nuclear. Estem molt a prop que es trenqui el tabú nuclear: amb una sola detonació s’escalaria a una guerra a gran escala i de destrucció massiva.

Què hem fet malament per arribar a una situació tan perillosa?

"La situació actual és un fracàs de la diplomàcia internacional"

És un fracàs de la diplomàcia internacional. No s’ha treballat en posar èmfasi en la pau, que no és simplement l’absència passiva de conflicte, sinó la construcció activa, mitjançant un esforç ardu i continu, per a la resolució no violenta dels conflictes. Reconeixent, això sí, que els conflictes existeixen i que sempre hi seran. Enlloc d’això, han imperat els interessos imperialistes.

Quin rol juga l’armament nuclear en la guerra a Ucraïna?

Tenen un rol central. Els defensors de les armes nuclears sempre han argumentat que serveixen per garantir la seguretat dels seus posseïdors, però avui això no és així de cap manera, ja que no només com a eina de dissuasió i de seguretat, sinó de coerció i de xantatge, com una forma de projecció de poder. La crisi actual és una conseqüència lògica de la tinença d’armes nuclears.

Hi ha prou consciència social del que passarà si es trenca el que vostè anomena “tabú nuclear”?

L’any 1962, amb la crisi dels míssils de Cuba, la consciència era més real perquè la gent tenia molt fresc encara el que havia passat a Hiroshima i Nagasaki. La generació actual no ha conviscut amb aquest risc, o ho ha fet fins ara de forma molt més abstracta. El risc existencial que suposen les armes nuclears per ara no s’ha fet realitat, però aquest 2022 la percepció està canviant, se’n parla molt més i la població és molt més conscient de quin és el perill real.

A banda de l’amenaça d’ús de les armes nuclears, també ens trobem amb centrals energètiques nuclears enmig d’una zona de conflicte.

És el primer cop que hi ha reactors nuclears en zones de guerra, un perill sense precedents. Les centrals nuclears han demostrat ser vulnerables, ja sigui pels errors humans com el cas de Txernòbil, o per catàstrofes naturals com el de Fukushima. La mateixa Organització Internacional de l’Energia Atòmica reconeix que la situació actual és insostenible

Creu que Vladimir Putin amenaça amb les armes nuclears com a coerció i estratègia, o pot anar més enllà i fer-la realitat?

"No existeixen les mans 'correctes' per gestionar les armes nuclears des del sentit comú"

Cal tenir present que les armes nuclears no són armes pràctiques que s’utilitzen en guerra per acabar amb blancs militars, sinó per a la destrucció massiva, matant civils en grans quantitats i de forma espantosa. No respecten fronteres i no hi ha forma d’utilitzar-les sense que aquest ús no sigui un fet suïcida. Les armes nuclears teòricament generen protecció a través de l’amenaça d’utilitzar-les contra l’altre, però a la vegada aquesta amenaça ha de ser creïble, ha de semblar que es pot complir. La racionalitat i la cordura de Putin en aquest context és un tema interessant. L’ex secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, deia que no existeixen les mans “correctes” per gestionar armes nuclears, perquè fins i tot les ments més lúcides canvien de corrent de pensament quan afronten crisis, i la desesperació no és amiga del sentit comú en la presa de decisions.

Com a activista contra les armes nuclears i, per tant, com a pacifista, quina és la seva visió de la guerra a Ucraïna?

S’ha produït una agressió unilateral a un país sobirà, contrària a tot dret internacional. Però també s’ha de remarcar que tot l’esforç en el suport bèl·lic a Ucraïna no ha anat acompanyat d’un esforç diplomàtic. En aquest sentit, l’OTAN no ha volgut desescalar l’amenaça nuclear, sinó que ha utilitzat una retòrica “d’empat” amb Putin, per no semblar més dèbils en aquest àmbit. És urgent desescalar aquesta situació, estigmatitzar les armes nuclears i rebutjar el seu ús.