'Si no ens haguéssim internacionalitzat, avui no seríem aquí'

En la darrera visita del president de la Generalitat, Artur Mas, a Mataró, amb motiu de la campanya electoral de les municipals, l'única empresa de la ciutat que va visitar va ser Massana. Aquesta firma tèxtil, amb gairebé 60 anys d'història, es manté avui dempeus i amb força, al contrari que moltes altres empreses històriques del sector. Mas va posar de referent Massana com exemple d'indústria tèxtil catalana "que està viva i s'ha modernitzat", especialment per la seva vocació d'internacionalització.

"El mercat principal segueix sent l'espanyol, però l'exportació ja arriba al 30%", explica Xavier Zaera, director comercial de Massana. La firma, especialitzada en roba homewear compta avui amb 4.000 clients arreu del món. Exporta a països com Rússia, Canadà, Hong Kong, Mèxic, Liban, Aràbia Saudí, Kuwait, Estats Units, Perú Xile i Corea. "Sempre hem tingut mentalitat exportadora, ja érem internacionals als anys 70 i 80, però a mitjans dels 90 vam patir molt i ens vam quedar enrere", recorda Zaera. En una època on era coneguda com a marca de clubs com l'Espanyol o el Joventut de Badalona, l'empresa mataronina va aconseguir la llicència per distribuir en exclusiva totes les samarretes i peces de gènere de punt amb l'anagrama dels Jocs Olímpics de Barcelona i la seva mascota, Cobi. Van facturar moltíssim, però quan es va acabar el boom del 92, Massana va haver de fer front a una estructura sobredimensionada per a un mercat en recesssió.

Aquesta va ser la primera gran crisi que va haver d'afrontar l'empresa mataronina, que també ha sobreviscut a l'enfonsament del sector tèxtil a Espanya i Europa i a la posterior crisi econòmica global. Aquesta última l'ha capejat precisament donant el salt a la internacionalització. "Si no ho haguéssim fet, avui no seríem aquí", resol Zaera. "No podem dir que estiguem millor que fa cinc anys, però gràcies a això hem pogut aguantar la sotragada", afegeix José Jiménez, director de fabricació. Des de 2008 l'empresa ha hagut de reestructurar-se de nou reduint plantilla i instal·lacions, però al contrari que moltes altres ha pogut mantenir-se.

Treball amb productors locals
Avui l'empresa compta amb 75 empleats i 70 agents comercials -molts d'ells a països com França o Itàlia- a més de generar uns 150 llocs de treball indirectes. Al polígon de Pla d'en Boet hi té la seva seu central i el magatzem des d'on opera tota la logística, clau en el negoci. L'empresa té una planta de confecció al Marroc, que els permet competir en preu amb les empreses rivals, però treballa amb tintorers, estampadors i filadors de Mataró i del Maresme. "Per cada persona que tenim al Marroc indirectament a Mataró en treballen dues", assegura Jiménez. Zaera, per la seva banda, constata que Massana segueix sent, per davant de tot, una empresa de confecció de gènere de punt: "Per molta robòtica i innovacions tecnològiques que s'apliquin, seguim sent un sector semiartesanal, i darrere de la fabricació d'un pijama sempre hi ha persones".

Competència ferotge
Massana centra els seus esforços en el disseny i la innovació, especialment en els seus teixits, buscant combinacions de fils i materials diferents que aportin més suavitat i lleugeresa, que s'adaptin més a les necessitats del client. És l'única via per sobreviure a la competència, al tipus d'empresa que s'està imposant en el sector del homewear. "Són importadors de producte de Xina o l'Índia, que no tenen una marca potent però munten una mica d'estructura comercial i una col·lecció amb cara i ulls que és molt competitiva en preu", explica el director comercial de Massana. Molt poques empreses històriques han pogut fer front a aquesta situació de mercat; de fet Massana és una excepció que confirma la regla davant l'allau de firmes similars, a la ciutat i al país, han hagut de plegar veles.