Capgròs
Com es paga un milió d’euros per un equip cuer de Primera Catalana?
La solució passa per negociar amb creditors i deixar en segona instància les entitats financeres. El que han fet samarretes, les petites empreses mataronines. Aquests ho passen malament realment perquè se’ls deuen diners importants que pels bancs no ho són tant a proporció. Gonzalo va demanar hipoteques sobre les seves finques per rebre diners per l’entitat.
No havíem dit de no parlar d’ell?
Però el que explicaré ara és greu. Sardà li paga cada mes perquè pugui atendre aquestes hipoteques. I jo li pregunto, penses estar tota la vida així?
I respon...
És el que hi ha perquè em donin el Mataró. Bé, amb els seus diners que faci el que vulgui, però estem pagant els deutes del banc que ha fet Gonzalo, encara que ara hagi canviat les propietats de nom. Un moviment que prefereixo no dir el que em suggereix a nivell legal. Però el que està clar és que si hem de pagar bancs per salvar les seves finques crec que abans hauríem d’anar al petit i mitjà empresari.
Si anem als creditors, encara quedaran els 600.000 euros als bancs, no?
Les finques es poden embargar. Però si Sardà vol seguir pagant el deute així, podem dir que ens falten 500.000 euros, perquè no podem oblidar jugadors, treballadors, etc. Si el president vol pagar la hipoteca d’aquest senyor fins que es vengui les finques o el que sigui, doncs que ho faci. És un problema seu però acaba repercutint, perquè els bancs no reben tant de mal com les persones afectades.
Pagaries a Gonzalo com fa Sardà?
Jo no li pagaria tret que demostrés on han anat els diners. Si és perquè la gestió no ha sortit bé cap problema. Si els diners haguessin anat al club no hi hauria demandes de ningú. Si ho demostra, cal ajudar-lo entre tots... però només han passat pel CE Mataró de manera burocràtica. Físicament no. Hi ha casos tant greus que prefereixo ni dir-los, però és digne d’una ment que vol treure diners d’on sigui.
El passat segueix sent un llast.
Vam tenir una altra idea bona... fins que es va arribar al tema dels diners. Si l’equip actual baixava a Preferent Territorial, comprem un Tercera. Em va semblar bé això que em van dir, sobretot de part de Sardà, un home que es fa estimar. Per mi, algú que posa diners sense garanties és de fiar. I ell és una passada. Però quan arribem al tema dels diners, Canyelles [vicepresident ] comenta que ja puc buscar diners per comprar-lo. Sí clar, aquests jugadors no valdran 100 euros al mes. I tornem en la idea que l’empresariat de Mataró s’ha de mullar. Una utopia.
Vistos els antecedents a la ciutat, vols dir que invertirien encara que no hi hagués deute?
La gent s’implica. Però ara tothom sap que es deuen tants diners i no en donaran perquè pensen que servirien per pagar a creditors. Molts contactes ja m’ho han dit, que si sabessin que és una inversió pel primer equip col·laborarien, però que ara per ara seria per pagar deutes i que per fer això tenen altres llocs on posar la pasta. La situació és molt greu.
Podem celebrar, al menys, que no estarem sense president aquest estiu?
Sardà hi serà segur, i d’aquí poc amb plens poders de ple dret. Tot i això, cal dir que amb independència del president i qui sigui, la persona que està apagant focs sóc jo pel bo i pel dolent. Molts m’han acusat que vull carregar-me el primer equip.
Més o menys és així...
No, jo vull carregar-me el deute. Començar de zero. Carmona vol fer desaparèixer el Mataró! No, vull que la ciutat tingui un club que es digui Mataró, sigui a la Fundació o amb sigles de Centre d’Esports, però sanejat i sense aquesta càrrega tant pesada. Per això se m’acusa que el vull fer desaparèixer. Cal començar de nou, o pagant o tornant a néixer. Burgos, Málaga, Almería... hi ha molts casos similars i el món no s’acaba.
Estem a prop del centenari.
Si no podem celebrar-lo, que ho facin els nostres besnéts. És un acte protocolari que de la manera en la que ens trobem no es pot fer amb alegria. Un centenari amb un milió d’euros de deute em faria vergona. I no és una celebració. És més aviat un funeral. Una putada.
Comentaris