'Sempre he tingut el somni de venir a Catalunya per aprendre català'

Elzbieta Czubaj és el nom d’una polonesa de 56 anys que ara fa 15 anys que va arribar a Catalunya. Elzbieta (tot i que tothom la coneix pel diminutiuEla)abans vivia a Polònia del centre, a 26km de Varsòvia, capital on va estar treballant durant 20 anys al laboratori bacteriològic de l’hospital. L’any 1987 va conèixer a uns catalans durant un congrés internacional a Varsòvia i, un parell d’anys més tard, va trobar un anunci al diari on una noia catalana s’oferia per ensenyar català i espanyol. L’Elzbieta no s’ho va pensar dos cops i va decidir trucar-la per aprendre català. La mare de la seva mestra era de Mataró i, cada cop que anava a visitar la seva filla, l’Ela aprofitava per practicar la llengua. “Sempre tenia el somni de venir a Catalunya per continuar aprenent català”, afirma l’Elzbieta. Va ser l’any 2000 quan aquesta coneguda mataronina li va fer arribarque aquí es buscava algú per cuidar a una persona gran. “Era una decisió molt difícil però aquell estiu necessitava fer un canvi de la meva vida i vaig prendre la decisió ràpidament”.

• A què et dediques a Mataró? Com és el teu dia a dia?
Les meves feines canvien de tant en tant, però sempre hi ha algú que busca una persona per cuidar. Vaig estar a Vilassar de Dalt i ara fa 6 anys que treballo a Sant Cugat, on faig companyia a una senyora, sortim cada dia a passejar i parlem de tot. Després torno a Mataró i puc dedicar-me a la meva afició: el ioga. El practico regularment quatre vegades per setmana i m’agrada molt. A més, durant els últims anys a Polònia vaig fer cursets de massatges (japonès, tailandès, teràpia de cristalls...) i aquí també ho practico això.

• Després d’aquest temps, com definiries la teva experiència a Mataró?
Tot i que vaig venir sola i allà vaig deixar família i amics, em vaig poder adaptar ràpid perquè aquí tenia a la meva coneguda. La proposta de venir a Catalunya va arribar en el moment precís. Era un moment difícil on jo volia deixar la meva feina, vaig aprofitar l’oportunitat i ha acabat sent molt bona per a mi.

• Abans d’arribar, havies sentit parlar de Barcelona i Mataró?
Havia sentit parlar molt de Barcelona i coneixia coses populars i típiques de la ciutat. Sobretot prèviament havia llegit molt sobre Gaudí i les seves obres, perquè m’interessava l’arquitectura i llegia revistes sobre ell. Destacava, per exemple, el Parc Güell. 

• Què és el que més t’ha sorprès de Mataró?
Les festes majors eren una cosa totalment nova per a mi. Els gegants, els castellers, la celebració de la Pasqua... Tot això em va sorprendre perquè no ho coneixia, al meu país és molt diferent i no tenim res d’això. Quan vaig arribar aquí vaig saber que els castells eren una tradició amb més de 200 anys d’història a Catalunya!

• Quins són els contrastos més destacats respecte a la teva vida a Polònia?
Els horaris. Quan vaig arribar vaig veure que havia d’adaptar-me sobretot als horaris de les botigues o dels bancs, per exemple. Aquí els bancs només obren als matins, les botigues tanquen tres o quatre hores al migdia i alguns bars i restaurants tanquen a les 16h de la tarda. A Polònia, en canvi, aquesta és una hora on molta gent plega de la feina, surt a dinar fora i tot està obert.

• Què és el que trobes a faltar del teu país?
La mare, el germà... la família, evidentment. També trobo a faltar els paisatges d’allà i llocs que m’agradava visitar, com Cracòvia. Però, a part d’això, no hi ha moltes coses que trobi a faltar. Menjar típic polonès no em falta perquè vaig trobar una botiga a Barcelona on venen coses típiques del meu país i vaig a buscar-les allà.

• Quins són els teus plans de futur?
Encara no sé segur si em quedaré a Mataró o tornaré a Polònia. L’únic pla de futur que m’agradaria és poder tenir un gabinet de massatge propi i dedicar-me més a això, tot i que això ho puc fer a qualsevol lloc. Aquest és com el meu somni, igual que el que tenia abans de venir aquí a Catalunya i que al final s’ha complert.