Amb l’any nou, es respira millor. Mataró, com la resta de ciutats de l’Estat, ha donat la benvinguda al 2011 alliberant-se del fum dels cigarrets a la gran majoria dels establiments públics tancats, i fins i tot a alguns espais a l’aire lliure com ara entorns hospitalaris o parcs infantils. L’aplicació de la nova llei contra el tabac, vigent des de diumenge dia 2, és el gran tema de conversa a bars, restaurants i estancs, els negocis més afectats per la nova normativa. “L’ambient és molt més respirable, abans teníem un purificador d’aire, però no és el mateix”, explica Jordi Esparrell, cambrer del Classic Coffee de plaça de Santa Anna. És un dels molts bars on s’hi podia fumar i que ara s’ha lliurat del fum. “Els clients s’ho han pres força bé, fins i tot els que ens van dir que no tornarien perquè no concebien el tallat sense un cigarret, també han vingut”, destaca Esparrell.
“Que no es fumi en llocs tancats és cultura”, afirma Fèlix Miñón, client del Clàssic Coffee, que agraeix que “tot el bar faci olor de cafè i croissants acabats de fer”. Al seu costat, pren el tallat del matí una altra clienta habitual, Carmen Martín, que precisament és estanquera. “Per a mi, la llei ja estava bé com fins ara, amb establiments per a fumadors i altres en què estava prohibit”, afirma. Però Martín, que és fumadora, assegura que no trobarà a faltar el cigarret amb el cafè. “Ja em buscaré el lloc per fumar, si fins i tot a casa surto a la galeria a fer-ho”, diu. Al Classic Coffee noten que la clientela s’hi està “menys estona”, segons Esparrell. “Segueixen venint, però fan el cafè més ràpid”, destaca el cambrer. En canvi, ja van notar diumenge que la terrassa s’omple més, malgrat el fred.
A la porta de l’establiment, aguantant el fred, hi ha dues noies fent un cigarret, la Gemma Carnota i l’Elvira Filbà. “Trobo la llei massa radical, no passaria res perquè hi hagués algun lloc per a fumadors”, afirma la primera. Filbà, per la seva banda, lamenta la “persecució” que segons ella pateixen els fumadors. “Fumar és legal, paguem els nostres impostos per fer-ho, però sembla que d’aquí a poc ens miraran malament només per encendre un cigarret”, constata. No són les úniques veus que critiquen la duresa de la llei. “És massa restrictiva”, apunta Elisabet Peix, estanquera de la plaça de Cuba. Creu que els seus efectes seran més perjudicials per a l’hostaleria que no pas per al seu sector. “Amb la crisi econòmica segurament no era el millor moment per aplicar-la”, afirma. Peix critica especialment que es pugui denunciar de manera anònima els establiments on se segueixi fumant malgrat la prohibició. “Això pot convertir-se en una caça de bruixes”, afirma.
Els bars amb horari nocturn afegeixen una preocupació més a la llista: les molèsties que puguin ocasionar als veïns el xivarri de tots els clients que surtin a la porta a fer el cigarret. “A altes hores de la nit això serà un problema, així que ens hauran de finançar un porter que faci callar la gent”, afirma amb ironia Víctor Dangla, responsable de pub De Mataró a Las Vegas, al carrer de Cuba. Dangla només veu efectes negatius en l’aplicació de la llei. “Els clients que vagin als bars faran el cafè ràpid i marxaran, no tindran motius per quedar-se”, lamenta. “Ja només faltava que els traguéssim això, aquesta via d’escapament. Ja de pas, que declarin el toc de queda i a les 8 del vespre tots a casa”.
Cambrers satisfets
En canvi, molts altres empleats de l’hostaleria veuen amb molt bons ulls que el fum desaparegui del seu lloc de treball. “Sóc fumador, però com a treballador prefereixo que no es fumi al meu bar”, explica Jérôme Salvador, del Cafè Bar Plaça, que també fa de restaurant. Salvador és francès, i al seu país natal ja fa anys que no es pot fumar en cap recinte públic tancat. “És veritat però que aquí la gent és d’anar més als bars que no a França, i la majoria de clients són fumadors”, explica. Maria Álvarez, propietària del Cafè Express també és fumadora. “Ja fa temps que vull deixar-ho, però amb tothom fumant aquí es feia difícil”, explica. La nova llei és el tema de conversa preferit entre els clients d’aquest bar del carrer Unió en els darrers dies. Com diu Àlvarez “tothom s’hi acabarà acostumant. Quin remei si prohibeixen fumar a tot arreu!”.
-
El mateix camí que a Europa
Hem de deixar de ser el país del carajillo i assemblar-nos més a Europa, apunta Francesc Rojas, que despatxa a l'estanc del carrer Sant Benet. Rojas recorda que a la majoria de països del continent les lleis són cada cop més restrictives en aquest àmbit. Pot semblar que s'estigui boicotejant el tabac, però el que toca és acatar la normativa, assegura. L'estanquer va viure un temps a Irlanda, un dels primers països que va eliminar el fum del tabac dels espais tancats, fins i tot dels seus populars pubs regats de Guinness i Jameson. Jo fumo, però allà sortíem i ens ho passàvem bé igualment. Quan volies un cigarret sorties al carrer i no anava pas malament, perquè ens trobàvem tots els fumadors i era una bona oportunitat per socialitzar-te i conèixer gent nova.
L'entrada del Classic Coffee
Comentaris