Els ànims a Rocafonda estan molt caldejats des de fa mesos. La sensació d’inseguretat, la manca de civisme i els problemes de convivència han generat tensió entre els veïns, que denuncien que el darrer estiu ha estat especialment complicat. Situacions violentes com l’agressió a dos veïns del barri i la crema de vehicles, van motivar una concentració de protesta el 30 de setembre passat. Alertat per aquests fets, l'Ajuntament ha iniciat mesures en l’àmbit policial per intentar controlar la situació i apaivagar els ànims en un barri que presenta un panorama socioeconòmic molt complex, amb xifres d’atur i de població nouvinguda molt per sobre de la mitjana mataronina.
“Això és un polvorí, quan s’encengui la metxa petarà tot”. La frase és de Francesc Planas, propietari d’un taller de motocicletes al carrer Martin Luther King. El mateix vial on el 5 d’agost passat un grup de joves va agredir un jove i el seu pare, fets que van estar a punt de desembocar en una batalla campal pels carrers de Rocafonda. “Porto 30 anys al barri, i no havia vist res com el que està passant en els darrers mesos”, assegura. Com pràcticament tothom a qui se li pregunta al barri, pot explicar un bon grapat d’històries preocupants. “Fa pocs va entrar al taller un home amb una ferida d’arma blanca al tors, sagnant. Em va demanar que l’ajudés, perquè el perseguien, i es va amagar al lavabo". Després d’ell van entrar els seus dos perseguidors, amb molt males intencions.
“Des del mes de juny passat, el panorama al barri s’ha posat molt lleig”. Qui parla és Alfonso Palacios, propietari de la ferreteria Rocafonda, al carrer Pau Picasso. Va ser ell qui va llegir el manifest a la concentració veïnal. No descarten “més mobilitzacions” si els problemes al barri persisteixen. “Els veïns i comerciants som els primers que no volem incendis, però si no es prenen mesures, és probable que s’acabi produint”. El fantasma d’una confrontació entre les diferents comunitats que hi viuen sobrevola el barri. La majoria de veïns acusen a un grup de joves magrebins d’aquests comportaments incívics i dels delictes, com ara robatoris a pisos, trencament de vidres dels cotxes o estrebades a bosses. “Tots sabem qui són”, resol Palacios. “Són un parell de grups de nanos de menys de 18 anys, i quan els crides l’atenció et planten cara”, destaca Planas.
El temor a que un d’aquests incidents degeneri en un brot de violència va prendre força després de l’agressió al carrer Martin Luther King. La nit en què pare i fill van ser agredits, diversos veïns van baixar al carrer perseguir els autors, presumptament un d’aquests grups de joves. “No anaven a buscar-los amb intencions gaire dialogants precisament”, diu Palacios. No els van trobar, cosa que va evitar problemes majors.
Efectes en la comunitat magrebina
Els conflictes recents estan afectant a totes les comunitats que viuen a Rocafonda. Un exemple són Mohamed Harrak i la seva dona, Rachida, que regenten una botiga de matalassos i roba per a la llar al carrer Pablo Picasso. Viuen a Rocafonda des de fa més de 15 anys, tenen fills nascuts a Mataró i, com qualsevol altre veí, es mostren molt preocupats pel que està passant. Sobretot, perquè noten que les mirades en busca de culpables es dirigeixin cap al col·lectiu d’origen magrebí al qual pertanyen. “El problema afecta a tothom per igual, estem molt espantats i cal trobar una solució”, diu Harrak. Ell mateix n’ha patit les conseqüències, ja que li han trencat els vidres del cotxe en més d’una ocasió. Rachida assegura que pateixen pels seus fills quan tornen a casa de nit. “Tenim una veïna, una pobra senyora gran, a qui van atracar fa uns dies”, relaten. Harrak no sap qui són els culpables, però assegura: "Conec molts magrebins al barri que no tenen gairebé res per culpa de la crisi, però mai a la vida robaran, mai”, defensa.
Campanyes policials
La regidora de Via Pública, Núria Calpe, explica que s’estan duent a terme “campanyes específiques de vigilància” a Rocafonda, i també al Palau i a Cerdanyola, els barris “d’on rebem més queixes veïnals”. Les mesures són fruit de les reunions mantingudes entre el consistori, els veïns afectats i els cossos de seguretat. La Policia Local patrulla hi patrulla en parelles d’agents o en furgonetes, i la policia de barri fa ronda per comerços, escoles i entitats per recollir informació. La unitat d’investigació, integrada per policies de paisà, també ha incrementat efectius, i s’ha augmentat la vigilància en els locals o espais públics on, segons denuncien els veïns, s’hi produeixen actes d’incivisme o fets delictius. Calpe defensa que aquestes mesures són possibles gràcies al canvi de model de la Policia Local.
Fonts de Mossos d’Esquadra asseguren que no han incrementat la seva presència al barri, i que els protocols que hi duen a terme són els mateixos que en els darrers mesos. Des de Via Pública apunten, però, que Mossos ha incrementat el control en les botigues de compra i venda d’or. “El delicte que més augmentat és l’estrebada, perquè és fàcil i ràpid de cometre, la víctima sol ser gran i vulnerable, i el botí que n’obtenen té una sortida immediata en aquest tipus de botigues”, explica Calpe. També es treballa en coordinació amb la Policia Nacional, que manté les competències en temes d’estrangeria.
Més imatges de Rocafonda i el Palau, i de la campanya policial als dos barris
-
Més educadors
El panorama socioeconòmic de Rocafonda és molt complex: un dels barris amb més densitat de població del país, amb problemes estructurals i urbanístics evidents xifres d’atur que doblen la mitjana mataronina i població nouvinguda superior al 30%. La crisi hi ha fet estralls, i la manca de recursos dificulta la planificació i execució d’operacions urbanístiques i programes socials. L’Ajuntament ha invertit 50.000 euros en educadors socials per al barri. També busca recursos de la Diputació i d’institucions privades per finançar projectes d’integració i convivència. El temps dirà si són mesures suficients per reconduir-hi la situació
-
Comentaris